Adverteix que el recurs d'empara és el pas previ a acudir a Estrasburg
BARCELONA, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
La defensa del líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha presentat aquest dimarts un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) que demana que anul·lar les actuacions del Suprem (TS) que van decretar la seva presó provisional, i quedar en llibertat.
En el recurs d'empara recollida per Europa Press, la defensa del republicà demana que es tramiti el recurs "de forma urgent per evitar danys irreparables".
Demana al TC reconèixer els seus drets fonamentals a la llibertat, a la llibertat ideològica, al jutge ordinari predeterminat per la llei, el dret a la defensa, a la presumpció d'innocència, a la legalitat, a la participació i representació polítiques, al jutge imparcial, a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties.
El lletrat adverteix que el recurs que presenta suposa l'"esgotament de la via interna que reclama la Carta Europea de Drets Humans per a l'accés a la jurisdicció del Tribunal Europeu de Drets Humans" d'Estrasburg, i es mostra confiat que el TC sabrà valorar-ho adequadament i revocarà les resolucions que mantenen a Junqueras a la presó.
La defensa entén que el Tribunal Suprem "no té competència alguna per investigar o enjudiciar els fets que se li atribueixen", per la qual cosa conclou que un tribunal ha dictat presó provisional per Junqueras sense tenir competència per a això.
Es recolza en l'Estatut, que estableix que en les causes contra els diputats del Parlament és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, mentre que el Suprem solament pot jutjar-los si la responsabilitat penal s'ha realitzat fora del territori català.
L'escrit afirma que no s'han comès els delictes de rebel·lió, sedició i malversació, però, com se li estan atribuint a Junqueras, assegura que en tot cas s'haguessin comès a Catalunya.
Això inclou, segons la defensa, el presumpte delicte de rebel·lió, que, si bé s'entén que pot atacar béns jurídics com la Constitució, s'investiga a partir de la intenció, de l'alçament --ja que l'objectiu no s'ha aconseguit--: "Si aquests delictes es consumen amb l'alçament legalment descrit, tals presumptes alçaments s'haurien produït a Barcelona i altres llocs de Catalunya".
Sosté que el motiu de portar la causa al TS no és un altre que "alterar el sistema legal de competències i cercar pel Ministeri fiscal un fòrum més procliu a les seves pretensions", que a més anul·la les possibilitats revisar-se les seves decisions, per la qual cosa conclou que portant aquesta causa al TS es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, el procés amb totes les garanties, el judici just i el dret a doble instància penal.
DRET DE LLIBERTAT
Considera que la mesura preventiva de presó provisional atenta contra el dret a la llibertat la restricció de la qual "deu sempre adoptar-se de forma excepcional", i que en aquest cas, a més, es duu a terme en una presó madrilenya a 650 quilòmetres de la seva família.
A més, argumenta que el Suprem sosté la privació de llibertat en el risc de reiteració delictiva, alguna cosa que la defensa rebutja perquè "no és candidat a la presidència" i perquè cap dels investigats en llibertat provisional han donat mostra de reiteració delictiva.
"Per què hauria el meu mandant de comportar-se de forma diferent atenent al panorama polític actual en el qual no existeixen condicions per a aquesta suposada reiteració ni voluntat del meu mandant ni del seu partit polític d'executar acte il·lícit algun", pregunta.
DRETS POLÍTICS
El text afirma que la presó provisional del Suprem "destrueix els drets polítics d'un parlamentari i dels de la ciutadania a qui representa" i defensa que el reglament del Parlament exposa que només pot suspendre's la condició de diputat amb una sentència ferma a una pena de privació de llibertat que impossibiliti l'assistència als plens.
Així, assegura que, si s'impedeix a un diputat exercir el seu càrrec a través d'una mesura preventiva com la privació de llibertat, s'està vulnerant el dret a sufragi passiu del candidat electe i el del sufragi actiu dels ciutadans que, amb el seu vot, van contribuir a la seva elecció.
L'escrit d'empara al TC afirma que la presó provisional "castiga la ideologia" de Junqueras, recorda que la Constitució no prohibeix ni estableix límits al debat polític i defensa que "s'ha imposat per sectors polítics i jurídics una interpretació" de la Carta Magna que no permet estar en desacord amb ella ni aconseguir un pacte polític per realitzar una consulta vinculant que permeti conèixer el suport real a la independència.
"No s'està enjudiciant la comissió d'uns presumptes il·lícits penals, sinó les idees independentistes del meu representat. Encara que pugui generar incomprensió entre les persones que legítimament defensen l'unitat d'Espanya, és evident que no constitueix delicte algun pretendre modificar el principi d'unitat política", i assegura que Junqueras no renunciarà a les seves idees independentistes.
Critica que s'hagi limitat el dret de defensa de Junqueras en mantenir-ho a la presó, allunyat a quilòmetres del seu lletrat, limitant la seva capacitat per dissenyar la seva estratègia defensiva i també perquè va rebre la citació i se'ls va donar trasllat de la querella "en dia festiu i a menys de 24 hores de la data i l'hora prevista per a la declaració", la qual cosa tampoc permet preparar la defensa.
