Les acusacions demanen fins a 13 anys de presó i inhabilitació, mentre que la Fiscalia no veu delicte
BARCELONA, 13 set. (EUROPA PRESS) -
El judici contra quatre policies nacionals acusats de lesionar a Roger Español, que va perdre la visió d'un ull per l'impacte d'una pilota de goma durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, començarà dimecres que ve, 16 de setembre, en l'Audiència Provincial de Barcelona.
L'únic judici contra policies per l'1-O se celebrarà en 4 sessions, coincidint l'última d'elles amb el novè aniversari d'aquests fets, data en la qual està prevista una mobilització en suport d'Español a l'Arc de Triomf de Barcelona.
Els acusats s'enfronten a penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació, a petició d'Òmnium Cultural, que exerceix l'acusació popular junt amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Irídia --aquesta última amb la doble condició d'acusació particular i popular--, que reclamen, respectivament, 12 anys de presó i la inhabilitació, segons els escrits consultats per Europa Press.
PERILL PER ALS FUNCIONARIS
La Fiscalia, que demana l'absolució, sosté que la Policia Nacional tenia permès l'ús de pilotes de goma com a mig antidisturbios i que l'actuació va estar emparada pel compliment d'un deure.
Relata que, després d'una intervenció en el CEIP Ramon Llull de Barcelona, habilitat com a punt de votació per al referèndum, els agents van abandonar el lloc amb les urnes confiscades i van avançar amb els furgons fins a la confluència dels carrers Sardenya i Diputació, on un grup de persones els va tallar el pas.
Durant aquesta "situació de bloqueig", que segons la Fiscalia es va allargar entre 30 i 45 minuts, entre 600 i 800 persones van fer una plantada al voltant dels 40 policies que es van quedar en aquest tram del carrer, per la qual cosa un dels procesats --l'inspector--, va demanar per megafonia que buidessin la calçada, sense aconseguir-ho.
També es va dirigir a un bomber que feia labors de mediació, que li va comunicar que els ciutadans no anaven a moure's, mentre que un altre procesat --un sotsinspector--, va parlar amb la premsa per intentar aconseguir que la gent s'aixequés, també sense aconseguir-ho.
Els agents van començar a carregar, mentre els manifestants llançaven "contra la línia policial, que tractava de retrocedir, objectes susceptibles de generar un greu perill per a la vida i integritat dels funcionaris", com a tanques, llambordes i altres elements.
Va ser llavors quan l'inspector processat va ordenar l'ús de salves, sense aconseguir l'objectiu de dispersar a la massa pel que, havent "esgotat l'ús de mitjans menys lesius" i transcorreguts entre 30 i 45 minuts, va donar l'ordre d'usar pilotes de goma, de manera que una desena d'escopeters van començar a disparar cap a la zona des de la qual els estaven realitzant els llançaments.
Entre els centenars de ciutadans allí congregats es trobava Español, que segons la Fiscalia va realitzar "múltiples escomeses" contra els agents, inclosos diversos llançaments de tanques, i que va rebre l'impacte d'una pilota de goma a uns 14,12 metres després de rebotar contra l'asfalt.
ACCIÓ "DELIBERADA"
En l'altre extrem, Òmnium remarca que l'asseguda es va produir com a protesta per l'actuació policial a l'escola Ramon Llull i en la resta de centres de votació, en el qual els policies "havien desplegat violència cap a les persones que estaven votant de forma pacífica".
Sobre els requeriments perquè els allí congregats es dispersessin, al·leguen que el missatge "no va arribar a totes les persones a causa del soroll ambiental i al moviment" d'els qui anaven arribant progressivament.
Asseguren que els policies van usar les porres "de forma antirreglamentaria" contra gent que no estava exercint violència" i que aquesta acció va generar una estampida, quedant l'encreuament entre Sardenya i Diputació buidat, de manera que les furgonetes policials sí van poder avançar cap a Gran Via.
En resposta als cops de porra, alguns manifestants van llançar objectes contra els agents, una situació que, segons Òmnium, va durar uns segons i que no comportava perill, però tot i així l'inspector va autoritzar l'ús de pilotes de goma contravenint tant el principi de progressió de mitjans com el suposat habilitant que autoritza el seu ús, llançant un total de 17 bales i 48 salves.
Assenyala que l'escopeter que va lesionar a Español, que en aquest moment es trobava amb un grup de periodistes i sense cometre cap acte violent, ho va reconèixer pel seu visible pèl blanc i com un dels manifestants que havia confrontat a la policia, i que va disparar fins a 3 ocasions, l'última d'elles a una distància antirreglamentaria de 14,2 metres.
Òmnium assegura que va actuar de forma "reiterada i deliberada per represaliar a Roger Español per haver confrontat a un agent policial, volent ferir-ho o, almenys, coneixent l'alta probabilitat de causar-li una lesió de gravetat" com la que va patir i de la qual no es va poder protegir.
Acusa a l'inspector cap, dos sotsinspectors i l'agent escopeter com a presumptes coautors d'un delicte de lesions amb pèrdua d'un òrgan principal, en concurs amb un delicte de tortura o, subsidiàriament, en concurs amb un delicte contra la integritat moral i amb l'agreujant de prevalença del caràcter públic, pels quals reclama 13 anys de presó.
DANYS
L'ANC, que sol·licita per tots els acusats penes de 12 anys de presó i inhabilitació per un delicte de lesions greus i tortures, afegeix que els policies eren "plenament conscients de l'alta probabilitat de causar lesions de gravetat" si disparaven pilotes de goma, a causa de la proximitat dels manifestants, i que així i tot no van revertir l'ordre.
Sosté que van actuar prevalent-se de la seva condició de funcionaris públics, actuant entre un nombrós grup d'altres policies i proveïts d'equipament policial, enfront de ciutadans desarmats i en una situació que "no era de perill".
Sostenen que l'escopeter va disparar contra Español dues vegades abans sense aconseguir aconseguir-ho, sent la tercera la que li va causar la lesió ocular, i que malgrat poder veure perfectament que li havia impactat en el rostre i la caiguda d'aquest al sòl, els agents "van seguir disparant contra les persones que ho estaven socorrent".
A més de les seqüeles físiques, afirmen que Español va patir un dany psicològic que ha tingut un impacte en les seves relacions personals, així com en el seu desenvolupament professional, ja que arran d'aquests fets s'ha vist obligat a abandonar el seu projecte de dedicar-se a la música, la qual cosa al seu torn ha desembocat en un pèrdua de poder adquisitiu.
Irídia, que demana 9 anys de presó per a cadascun dels acusats com a presumptes autors d'un delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan i 4 més per un presumpte delicte de tortures, afegeix que l'actuació de l'escopeter va estar motivada per una "obstinada voluntat de causar dany i dolor" a Español.
Asseguren que el policia que va disparar ho va fer com a càstig per la participació d'Español en la protesta i per un enfrontament previ que va mantenir amb els agents, als quals va recriminar que ho haguessin empès.
Així, subratlla que l'escopeter, de comú acord amb l'inspector i el sotsinspector, li va disparar sabent que això suposava una alta lesivitat, malgrat que en aquest moment Español tenia les mans aixecades i a no es donaven les circumstàncies per a la utilització de les pilotes de goma.
