Actualitzat 17/12/2013 20:43

El judici a la pianista de Puigcerdà per molestar una veïna començarà l'11 de novembre

Fachada De La Audiencia De Girona
EUROPA PRESS

GIRONA 19 ago. (EUROPA PRESS) -

El judici a la pianista de Puigcerdà Laia M. pels delictes contra el medi ambient per contaminació acústica i lesions psíquiques, per molestar una veïna amb el so de l'instrument, començarà l'11 de novembre a l'Audiència de Girona, ha informat a Europa Press el seu advocat.

Segons la qualificació fiscal, la pianista i intèrpret que llavors tenia 26 anys --i que cursava estudis oficials de música-- tocava l'instrument el 2003 al seu domicili cinc dies per setmana, de 9.00 a 13.00 i de 14.00 a 18.00 hores, sense que la sala on assajava estigués insonoritzada.

Per això, la Fiscalia de Girona ha considerat que el so de l'instrument superava "el màxim d'immissió sonora" permès per llei, pel que va sol·licitar una pena de set anys i mig de presó per a la pianista, quatre més d'inhabilitació per tocar l'instrument a Laia M. i als seus pares, una multa de 10.000 euros, i una indemnització de 9.900.

La veïna ha denunciat el març del 2006 a la pianista i a la seva família davant de l'Ajuntament perquè li molestava el so constant del piano, després del que el consistori va visitar en quatre ocasions la família perquè insonoritzessin en un termini de 15 dies l'habitació de l'instrument, uns requeriments que han estat desatesos, segons l'escrit de Fiscalia.

A conseqüència del "soroll" del piano, la veïna va demanar la baixa laboral per lesions psíquiques com ansietat, alteracions de la son i episodis de pànic, a més de problemes de gestació en els últims mesos d'embaràs.

"GREU ERROR TÈCNIC"

Segons ha explicat l'advocat de Laia M. a Europa Press després de conèixer la petició fiscal, es tracta d'"un greu error", ja que no es pot considerar el soroll d'un piano com a font de contaminació acústica lesiva del medi ambient, com seria el soroll d'una discoteca o d'un aeroport.

A més, va argumentar que el delicte que se li atribuïa no era "proporcional", ja que el fet no hauria d'haver-se criminalitzat, sinó que, suposat que els fets que va atribuir la Fiscalia fossin certs, hauria d'haver-se enjudiciat per via civil o administrativa.

Contingut patrocinat