SEVILLA 23 des. (EUROPA PRESS) -
El judici de la coneguda com a peça política de la causa dels expedients de regulació d'ocupació (ERE) presumptament irregulars arribava a la seva fi aquest passat dilluns després de jutjar durant un any a 22 ex alts càrrecs de la Junta d'Andalusia, entre ells els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i la gestió que diferents governs autonòmics van dur a terme durant una dècada en la concessió d'ajudes sociolaborals.
El 13 de desembre del 2017, el tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Sevilla, conformat per Juan Antonio Calle, Encarnación Gómez i Pilar Llorente, començava a jutjar 22 --21 després de l'exclusió de l'ex secretari general d'Hisenda Antonio Estepa-- ex alts càrrecs socialistes per delictes de prevaricació i malversació pel denominat procediment específic pel qual la Junta concedia les ajudes sociolaborals a treballadors afectats per processos de regulació d'ocupació i a empreses en crisis amb fons del programa pressupostari 31L que gestionava la Direcció general de Treball.
Ajudes que pagava l'Institut de Foment d'Andalusia (IFA), posteriorment l'Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia (IDEA), en virtut del conveni signat al juliol del 2001 entre l'exconseller d'Ocupació José Antonio Veiés i l'expresident de l'ens i exviconseller del ram Antonio Fernández --tots dos acusats--. Aquest rebia els fons del 31L a través de transferències de finançament, eix sobre el qual s'ha vertebrat el judici. La Sala, entre d'altres qüestions, haurà de dirimir la legalitat o no de l'ús de les transferències de finançament per reunir fons a aquesta empresa pública.
Acusats, testimonis i, sobretot, perits han exposat els seus criteris referent a això. Així, durant sis setmanes, nou perits, tres pertanyents a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IAGE), i sis proposats per les defenses, entre els quals es trobaven catedràtics en Dret Financer, en Dret Administratiu o un exdiputat del PSOE al Congrés i membre del Tribunal de Comptes Europeu, van debatre i van rebatre sobre el famós article 18 de la Llei 15/2001 d'acompanyament als pressupostos del 2002.
LA PROVA "ESTAVELLA" IMPUGNADA
La prova "estavella", impugnada per la defensa de l'exconseller Gaspar Zarrías, va deixar en evidència des del primer dia on estava el 'quid' del debat. Segons la IGAE, el referit article només permetia utilitzar les transferències de finançament per equilibrar el compte de pèrdues i guanys de les empreses públiques. I aquest argument va ser utilitzt per aquests perits per defensar la seva tesi d'engany al Parlament, induït per la Junta perquè aprovés any a any els pressupostos destinant aquests fons a IFA/IDEA sense conèixer que eren per pagar les ajudes dels ERE, que concedien els directors generals de Treball Francisco Javier Guerrero i Juan Márquez, tots dos acusats.
Enfront d'aquest "infrangible" argument, els perits de les defenses exposaven una vegada i una altra que les transferències de finançament del 31L a IFA/IDEA per pagar les ajudes venien recollides en la Llei de Pressupostos de la Junta cada exercici i això emparava la seva legalitat. A més, aquest extrem era "suficientment" conegut pels parlamentaris. Preguntant referent a això a alguns advocats de les defenses per rebutjar de plànol la tesi de l'engany, "per què l'acusació del PP-A no ha portat als seus diputats com a testimonis" a manifestar que se sentien enganyats.
Ni il·legalitat ni engany al Parlament, han assegurat des de la bancada dels advocats dels acusats, mentre els fiscals anticorrupció Manuel Guerra i Juan Enrique Egocheaga i els advocats del PP-A han insistit que l'ús inadequat de les transferències va permetre donar les ajudes sense l'obligatòria fiscalització a la qual ha d'estar sotmès tot despesa pública.
Una falta de control de les ajudes que ja va detectar la Intervenció General de la Junta en l'informe de Control Financer Permanent d'IFA/IDEA corresponent a l'exercici 2003 però remès als seus destinataris el 2005. Un informe que, després d'analitzar una vintena d'expedients de concessió d'ajudes dels ERE, concloïa que s'estaven concedint ajudes prescindint "total i absolutament" del procediment legalment establert".
PER LA IGAE VA HAVER-HI MENYSCAPTE
"Quantes coses malament havien d'haver fet el conseller d'Ocupació, el director general de Treball o IFA/IDEA per apreciar l'existència de menyscapte?" va arribar a afirmar Ángel Turrión, cap de l'equip de perits de la IGAE, per qui la Intervenció General de la Junta, amb Manuel Gómez al capdavant com a ex interventor general, va haver d'emetre un informe d'actuació.
Els destinataris, segons la norma, d'aquell informe --director general d'IFA/IDEA, Miguel Ángel Serrano, conseller d'Innovació, Francisco Vallejo, el conseller d'Ocupació, Antonio Fernández, i viceconsellera d'Hisenda, Carmen Martínez Aguayo-- han defensat durant els interrogatoris com acusats la seva actuació, coincidint tots en què la Intervenció General al·ludia a irregularitats administratives i no va detectar risc de menyscapte.
Per part de les acusacions s'ha sostingut un acord o pacte de tots els encausats per engegar un sistema "opac" de concessió d'ajudes. Un dels advocats de les defenses més incisius enfront d'aquesta idea va ser el de l'exconsellera Magdalena Álvarez. "Assumir aquesta confabulació exigia acreditar que 21 persones de la Junta, que amb prou feines es coneixien entre si i que es van succeir en els càrrecs, es van posar d'acord per a un pacte la fi del qual era tan maquiavèl·lica empresa d'enganyar al Parlament".
Altres advocats han plantejat que les acusacions no han provat "on i quan" s'han produït aquestes reunions per acordar el sistema ni per conèixer "la contrasenya" del club dels ERE, com va apuntar un acusat a la seva declaració.
AJUDES O SUBVENCIONS?
A més de la qüestió jurídica de la legalitat de les transferències de finançament, el tribunal haurà d'abordar també la legalitat de les ajudes concedides per la Junta i la naturalesa de les mateixes. Defenses com l'Antonio Fernández o Guerrero han posat el focus en la legalitat de les mateixes emparant-se en l'Ordre Ministerial del 1995 del Govern central, administració competent per legislar en material laboral.
I de nou existeix una teoria contrària per l'acusació, que de la mà de la IGAE, assenyala que són subvencions i es van atorgar sobre la base del Títol VIII de la Llei General d'Hisenda, el decret 254/2001 de Reglament de Subvencions i la Llei General de Subvencions del 2003, i es van adonar "sense procediment legalment establert".
El principi 'non bis in ídem', pel qual un acusat no pot ser acusat dues vegades pels mateixos fets i sobre la base del que la Secció Setena de l'Audiència està excloent a molts d'aquests encausats en altres peces separades dels ERE, ha estat portat en repetides ocasions per les defenses en els seus informes finals per criticar l'actuació de la Fiscalia i la seva insistència d'acusar pels mateixos fons en aquest procés i en els restants de la causa.
Aquestes seran algunes de les qüestions que hauran d'analitzar minuciosament el tribunal per dictar sentència, el ponent de la qual és el magistrat Juan Antonio Calle, qui no trigarà menys de sis mesos a dictar la sentència.
21 acusats, més de 120 testimonis, sis setmanes de prova pericial, 152 sessions, més de 650 hores d'enregistrament de la vista oral, o més de 14.200 fulls de la causa són algunes de les xifrades que reflecteixen la complexitat d'aquest mediàtic judici, que ha assegut durant un any i quatre dies a una vintena dels principals càrrecs dels governs andalusos del PSOE durant una dècada, els qui s'enfronta a penes que van des dels deu anys d'inhabilitació als vuit de presó.
