Actualitzat 27/05/2014 19:15

El judici contra quatre exdirectius de Caixa Penedès entra aquest dimecres en la seva fase final

Los exdirectivos de Caixa Penedès Ricard Pagès y Manuel Troyano
EUROPA PRESS

MADRID, 27 maig (EUROPA PRESS) -

El judici que celebra l'Audiència Nacional (AN) contra l'exdirector general de Caixa Penedès Ricard Pagès Font i els exdirectius Manuel Troyano, Santiago José Abella i Juan Caellas, acusats d'adjudicar-se plans de pensions milionaris de manera irregular, entra aquest dimecres en la seva fase final, han informat fonts jurídiques.

Tot apunta que el jutge central del Penal José María Vázquez Honrubia dictarà els pròxims dies el vist per a sentència; el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled sol·licita tres anys i mig de presó per a Pagès i tres per a Troyano, Abella Rodríguez i Caellas.

Considera que tots quatre, juntament amb l'exdirector mort de Recursos Humans Jaume Jorba, es van atorgar de manera irregular 31,6 milions d'euros en plans de pensions i diferents pòlisses, fet que suposa un delicte societari continuat d'administració deslleial.

El Ministeri Públic assegura que tots ells van actuar des de 2001 "de comú acord per vincular fraudulentament la caixa d'estalvis que regien, generant obligacions econòmiques per al seu benefici particular i en perjudici de l'entitat i actuant d'esquena als màxims òrgans col·legiats".

Durant la vista oral, que va començar la setmana passada a la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares, els quatre acusats han defensat que les seves gratificacions per jubilació complien amb la legalitat i que es preveien en els contractes d'alta direcció que van signar amb la caixa.

Reclama que indemnitzin conjunta i solidàriament a la caixa d'estalvis amb els 12,6 milions corresponents a les pòlisses cobrades per Pagès i Abella, als quals caldria sumar les retribucions irregulars fixades des del 2010 i que es determinaran en sentència. Demana a més als hereus de Jorba, els quals considera partícips a títol lucratiu, més de 2,5 milions.

Segons el fiscal, Pagès va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir-se un "desproporcionat guany patrimonial a costa de l'entitat" pensada "per al moment en què poguessin cessar en els seus llocs de treball". Des del 2001, els exdirectius "es van autoconcedir" drets econòmics a esquena dels òrgans col·legiats de la caixa a través de pensions que no eren previstes als seus contractes per quan abandonessin el banc.

Sumant el pla de pensions i quatre pòlisses subscrites, Pagès es va adjudicar 11.609.708 euros, Abella 5.727.774 euros, Troyano 6.164.999 euros, Jorba 3.311.758 euros i Caellas 4.838.675 euros; en total, 31.652.917 euros.

CRISI BANCÀRIA

Anticorrupció assegura que, en 2009, la "placidesa derivada del matalàs econòmic que els acusats s'havien autoconcedit es va veure pertorbada per la crisi econòmica" i el procés de reestructuració del sistema financer espanyol, que va donar lloc a restriccions normatives i a l'enduriment dels controls administratius.

En el cas de Caixa Penedès, a això es va unir que el 2010 l'entitat es va fusionar amb Caja Granada, Caja Múrcia i 'Sa Nostra' Caixa de les Balears, la qual cosa va donar lloc al Banc Mare Nostrum (BMN), que ha rebut ajudes per un import de 915 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob).

Davant del risc de perdre els beneficis econòmics que s'havien adjudicat, "els acusats van reaccionar precipitadament" i van buscar una cobertura formal amb què justificar els seus drets econòmics, incorrent en noves actuacions abusives. Així, van reunir la Comissió de Retribucions i la Comissió executiva, "controlades de fet pels acusats Pagès i Caellas", i van formalitzar la modificació dels contractes de treball per blindar els seus privilegis.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés