Publicat 26/01/2020 12:33CET

El judici contra la cúpula dels Mossos en el procés comença aquest dilluns la fase de testimonis amb Pérez de los Cobos

L'exdirector dels Mossos dEsquadra, Pere Soler (e); l'exintendent de Mossos dEsquadra, Teresa Laplana (c); i l'exmajor dels Mossos dEsquadra, Josep Lluís Trapero (d).
Pool

El tribunal també ha citat a declarar aquesta setmana Ferran López, número dos de Trapero i cap policial amb el 155

MADRID, 26 gen. (EUROPA PRESS) -

El judici a l'Audincia Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra durant el procés independentista a Catalunya comena aquest dilluns la seva fase de testificals amb la declaració del coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial del referndum de l'1 d'octubre.

Pérez de los Cobos és un dels principals testimonis de l'acusació de la Fiscalia, que demana 11 anys de presó per al major Josep Lluís Trapero, l'ex-secretari general d'Interior Csar Puig i l'ex-director general de la policia autonmica Pere Soler, així com quatre anys per a la intendent Teresa Laplana, pels fets que van tenir lloc a Catalunya a la tardor del 2017.

La del coronel de la Gurdia Civil va ser una de les declaracions més extenses i més determinants en el judici pel denominat procés que es va celebrar la passada primavera al Tribunal Suprem. Llavors, va estar compareixent més de quatre hores, així que la sala penal de l'Audincia Nacional ha previst dues sessions de la vista oral per escoltar-lo.

VEIA A TRAPERO ALINEAT AMB EL GOVERN

Al Suprem, Pérez de los Cobos va relatar la connivncia entre Trapero i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn per evitar la figura del coordinador policial que havia de vetllar perqu s'impedís la votació i va explicar que la desconfiana per l'actuació dels Mossos es tenia "des de feia molt temps".

El coronel va explicar la "difícil" relació que sempre va mantenir amb el llavors cap policial, i va arribar a afirmar que aquest "es va alinear amb els convocants de l'activitat illegal que se li havia ordenat impedir" i que va dissenyar un pla per l'1-O propi "d'unes eleccions normals i habituals, i no d'un referndum prohibit".

També va recriminar que Trapero s'assegués "del costat de la Generalitat" durant una reunió de la Junta de Seguretat i que advertís que la seva intenció era "evitar un mal major" durant el referndum i que "el primer era la convivncia ciutadana".

Després de Pérez de los Cobos, el tribunal ha citat dimecres el comissari Ferran López, qui va ser 'número dos' de Trapero i que el va substituir al capdavant dels Mossos d'Esquadra després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

EL CORONEL NO VA POSAR OBJECCIONS ALS 'BINOMIS', SEGONS LÓPEZ

Pérez de los Cobos i López van mantenir entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre del 2017 una relació fluda i constant, perqu el primer havia estat designat coordinador del dispositiu policial del referndum independentista i Trapero havia encarregat al segon mantenir la interlocució.

Per durant el judici del Suprem, López va oferir una versió molt diferent a la del coronel de la Gurdia Civil. Segons el comandament de Mossos, la fórmula d'enviar 'binomis' als collegis electorals va ser avalada per Pérez de los Cobos des de la primera reunió de coordinació el 25 de setembre, perqu era aix o els Mossos només podrien centrar la seva actuació en "uns quants" centres de votació, per la qual cosa es va decidir fer un desplegament mínim a cadascun.

També va dir que en cap moment va percebre que hi hagués hagut una "falta de confiana" en el dispositiu policial, i a la qüestió de si alguna vegada va rebre algun retret del coronel, va esmentar que només ho van parlar una vegada després que Pérez de los Cobos declarés a l'Audincia Nacional sobre aquest assumpte.

D'altra banda, López va confirmar la versió de Trapero que tots dos, al costat d'altres comissaris dels Mossos, es van reunir dues vegades amb l'expresident catal Carles Puigdemont, l'ex-vicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn per advertir-los que l'1-O podrien produir-se "desordres públics" i demanar-los que desconvoquessin el referndum.

Segons va recalcar al Suprem, els Mossos defensaven el compliment del mandat judicial d'impedir la votació, per aquest motiu a la tardor del 2017 van viure una "situació anmala", perqu els crrecs polítics catalans "traccionaven en el sentit oposat" al de la policia.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés