Actualitzat 27/1/2020 10:32:25 +00:00 CET

El judici contra els Mossos enceta la fase de testimonis amb Pérez de los Cobos

Declara com a testimoni el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos en el judici a l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos per l'1-O.
SEÑAL DE TV DE LA AUDIENCIA NACIONAL

El tribunal també ha citat a declarar aquesta setmana Ferran López, número dos de Trapero i cap policial durant el 155

MADRID, 27 gen. (EUROPA PRESS) -

El judici a l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra pel procés independentista comença aquest dilluns la fase de testificals amb la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial del referèndum de l'1 d'octubre.

Pérez de los Cobos és un dels principals testimonis de l'acusació de la Fiscalia, que demana 11 anys de presó per al major Josep Lluís Trapero, l'ex-secretari general de l'Interior Cèsar Puig i l'ex-director general del cos Pere Soler, així com quatre anys per a la intendent Teresa Laplana, pels fets que van tenir lloc a Catalunya la tardor del 2017.

La declaració del coronel de la Guàrdia Civil va ser una de les més extenses i determinants en el judici pel procés que es va celebrar al Tribunal Suprem, en què va comparèixer més de quatre hores, motiu pel qual la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha previst dues sessions de la vista oral per escoltar-lo.

VEIA TRAPERO ALINEAT AMB EL GOVERN

Al Suprem, Pérez de los Cobos va relatar la connivència entre Trapero i l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn per evitar la figura del coordinador policial que havia de vetllar per impedir la votació i va explicar que la desconfiança per l'actuació dels Mossos es tenia "de temps enrere".

El coronel va explicar la relació "difícil" que sempre va tenir amb el llavors cap policial, i va arribar a afirmar que "es va alinear amb els convocants del referèndum que li havien ordenat impedir" i que va dissenyar un pla propi d'"unes eleccions normals i habituals, i no d'un referèndum prohibit".

També va recriminar que Trapero s'assegués "al costat de la Generalitat" durant una reunió de la Junta de Seguretat i que advertís que la seva intenció era "evitar un mal major" durant el referèndum i que "el més important era la convivència ciutadana".

Després de Pérez de los Cobos, el tribunal ha citat dimecres el comissari Ferran López, que va ser número dos de Trapero i qui el va substituir al capdavant dels Mossos d'Esquadra després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

EL CORONEL NO VA POSAR OBJECCIONS ALS 'BINOMIS', SEGONS LÓPEZ

Pérez de los Cobos i López van mantenir entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre del 2017 una relació fluïda i constant, perquè el coronel havia estat designat coordinador del dispositiu policial del referèndum independentista i Trapero havia encarregat al comissari mantenir la interlocució.

Però durant el judici del Suprem, López va oferir una versió molt diferent a la del coronel. Segons el comandament dels Mossos, Pérez de los Cobos va avalar la fórmula d'enviar 'binomis' als col·legis electorals des de la primera reunió de coordinació el 25 de setembre, perquè si no es feia així els Mossos només podrien centrar la seva actuació en "uns quants" centres de votació.

També va dir que en cap moment va percebre que hi hagués hagut una "manca de confiança" en el dispositiu policial, i a la pregunta de si mai va rebre cap retret del coronel, va esmentar que només van parlar-ne una vegada després que Pérez de los Cobos declarés a l'Audiència Nacional sobre aquest afer.

D'altra banda, López va confirmar la versió de Trapero que tots dos, juntament amb altres comissaris dels Mossos, es van reunir dues vegades amb l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn per advertir-los que l'1-O podrien produir-se "desordres públics" i demanar-los que desconvoquessin el referèndum.

Segons va recalcar al Suprem, els Mossos defensaven el compliment del mandat judicial d'impedir la votació, per aquest motiu la tardor del 2017 es va viure una "situació anòmala", perquè els càrrecs polítics "remaven en el sentit oposat" al de la policia.

el més llegit

  1. 1

    Barcelona controlarà l'aforament de les platges amb videosensors i càmeres

  2. 2

    AMP.- Coronavirus.- El 83% de les residències de Girona no tenen casos confirmats ni sospitosos

  3. 3

    Coronavirus.- Collboni assegura que la reactivació a Barcelona ha estat "millor de l'esperada"

  4. 4

    Csif denuncia davant la Fiscalia el nomenament del cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona

  5. 5

    Coronavirus.- Les presons catalanes ja fan controls de temperatura a tots els visitants