MADRID, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
El judici a l'Audincia Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra pel procés independentista continua aquest dijous amb la declaració de l'ex-director general del cos Pere Soler, que va accedir al crrec dos mesos i mig abans del referndum de l'1-O.
Juntament amb el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l'ex-secretari general de l'Interior de la Generalitat Csar Puig, Soler s'enfronta a una petició fiscal d'11 anys de presó per un delicte de rebellió pels fets que van passar a Catalunya la tardor del 2017.
El ministeri públic considera que Trapero, Puig i Soler van cooperar de manera "decisiva, conscient i intencionada" amb els líders independentistes tant en els fets del 20 i 21 de setembre del 2017 davant la Conselleria d'Economia com durant l'1 d'octubre, tal com consta en l'escrit d'acusació.
A parer seu, els acusats van promoure la "inacció i desistiment de funcions" dels Mossos perqu els líders independentistes assolissin els seus objectius, perqu entén que Puig, Soler i Trapero, "cadascun des del seu crrec, es van sumar al pla secessionista i hi van posar a disposició l'actuació del cos".
DEFENSA QUE NO VA DONAR ORDRES OPERATIVES
No obstant aix, Soler no est d'acord amb aquest plantejament, perqu, segons assegura en l'escrit de defensa, "no va participar ni directament ni indirectament en les tasques legislatives i prelegislatives" per aprovar les lleis de desconnexió --llei de referndum i llei de transitorietat jurídica-- ni va dur a terme cap "canvi de directrius en relació amb qüestions operatives i tcniques dels dispositius, decisions que els Mossos van continuar prenent de manera autnoma".
Segons l'excap dels Mossos no va donar ordres operatives ni durant la concentració a la Conselleria d'Economia ni durant l'1-O, tampoc durant la preparació del dispositiu. Ha recalcat que les seves competncies se centraven en els recursos humans i materials que requeria el cos i en aquest sentit ha afirmat que va aprovar totes les sollicituds que li van remetre els comandaments policials.
Després de la declaració de l'ex-director general en el judici, ser el torn del quart i últim acusat, Csar Puig, qui allega en el seu escrit de defensa que no tenia cap competncia sobre els Mossos d'Esquadra i, per tant, no va poder ordenar-los que actuessin o deixessin d'actuar per afavorir el referndum.
