Aproximadament la meitat de judicis amb tribunal popular es resolen amb un pacte entre acusació i defensa
BARCELONA, 11 nov. (EUROPA PRESS)
La fiscal coordinadora del servei de Jurat a la província de Barcelona, Elena Contreras, calcula que un judici amb jurat costa de mitjana uns 6.000 euros, una quantitat que "val la pena", ha defensat.
Ho ha explicat en presentar als periodistes la memòria de la Fiscalia provincial del 2022, en un càlcul que ha fet per una mitjana de cinc dies de judici (tot i que alguns s'allarguen més, fins a setmanes) - durant els quals els nou membres del tribunal popular, també els suplents, són remunerats per la feina feta durant aquests dies per a l'administració de la justícia.
Això suposa un cost afegit al de la nòmina de jutges, fiscals i lletrats, que també intervenen igual que en els judicis ordinaris, i s'hi ha de sumar el cost del catering per al jurat aquells dies que el judici se celebra en torn de matí i tarda, o quan la sessió del matí s'allarga fins, algunes vegades, més enllà de les 15 hores.
També entra en el compte l'allotjament del jurat durant el període de deliberació, en el qual els membres estan incomunicats: un cop acaba el judici, el tribunal popular es tanca per respondre una sèrie de preguntes (l'objecte del veredicte) que, en última instància, serveixen per declarar culpable o no culpable el justiciable.
En aquest còmput també s'han de tenir en compte despeses de pàrquing o desplaçament (els judicis amb tribunal popular es fan a l'Audiència Provincial, i els membres del jurat poden provenir de qualsevol punt de la província) i altres despeses que es puguin donar durant el procediment i que s'abonen als membres del tribunal popular.
"Amb tot, són moltíssims diners, i no tan sols a Barcelona, sinó a tota Espanya. Hi ha coses que costen diners, però valen la pena, i crec que el jurat aporta", ha defensat Contreras, que també ha valorat que la seva província compti amb un servei de Fiscalia especialitzat en judicis amb tribunal popular, un servei que no comparteixen la majoria de fiscalies provincials a la resta d'Espanya.
ACORDS AMB ACUSATS
La llei que regula els judicis amb tribunal popular a Espanya estipula quins delictes s'han de sotmetre a la deliberació del jurat: l'assassinat, l'homicidi, les amenaces, l'omissió del deure de socors, la violació de domicili, la infidelitat en la custòdia de documents, alguns delictes vinculats a la corrupció com el suborn, el tràfic d'influències i la malversació; els fraus i exaccions il·legals, les negociacions prohibides a funcionaris i infidelitat en la custòdia de presos.
Quan en una causa concorren diversos delictes, si no tots pertanyen a la llista anterior hi ha una sèrie de regles que determinen si el cas acabarà davant un jurat o davant un tribunal de magistrats i, segons Contreras, és "desproporcionat" que s'atribueixin al jurat delictes com la violació de domicili, les amenaces condicionals i l'omissió del deure socors, de menys gravetat que altres com l'homicidi.
A la pràctica, moltes de les causes per aquests últims delictes no arriben a judici perquè acusacions i defenses solen tancar el cas (com a exemple, el 90% dels delictes de violació de domicili el 2022 es van resoldre amb un pacte), la qual cosa implica que el judici quedarà anul·lat o molt reduït i, per tant, el cost s'abaratirà.
En aquest sentit, Contreras ha explicat que en les causes en què l'acusat s'enfronta a una pena inferior a sis anys, la Fiscalia de Barcelona sempre intenta un acord de conformitat amb la defensa: amb aquest tipus de pactes, l'acusació s'assegura que aconseguirà una condemna i l'acusat aconsegueix (a canvi de confessar) una rebaixa de la pena a la qual s'enfrontava inicialment.
LA VÍCTIMA, "OBLIDADA" EN EL PACTE
Aquest protocol es va introduir amb la intenció d'evitar el col·lapse en l'administració de justícia i la falta de sales per celebrar aquest tipus de judicis cada cop més nombrosos: a Barcelona hi ha dues sales per a judicis amb jurat, que necessiten més espai atès que hi intervenen més persones, i puntualment s'habiliten altres sales, en detriment de l'espai habitual per als judicis penals.
Durant els últims anys, els acords de conformitat han suposat aproximadament la meitat de les causes de jurat que han arribat a judici: el 2022 hi va haver 69 judicis, 32 dels quals es van dedicar únicament a ratificar l'acord que ja havien negociat abans acusació i defensa.
Com a contrapart, Contreras reconeix que en les conformitats "la víctima és la gran oblidada", perquè no intervé en aquest acord que suposa una rebaixa considerable de la condemna que assumirà l'agressor.
Una opció alternativa és una mediació, en la qual sí que hi intervé la víctima, una via molt menys practicada: des del 2018, el servei de jurat de la província només ha albergat cinc mediacions.
