Rebutja negociar amb Illa si l'acord amb ERC es manté
BARCELONA, 17 set. (EUROPA PRESS) -
El portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández, ha afirmat aquest dimarts que el partit farà una "oposició constructiva" en la negociació dels pressupostos de la Generalitat del 2025 i ha rebutjat aprovar uns eventuals comptes del president de la Generalitat, Salvador Illa, si l'acord amb ERC continua sobre la taula.
"Nosaltres no aprovarem un pressupost ni iniciarem una negociació amb el senyor Salvador Illa i amb el Govern de la Generalitat si damunt la taula hi continua l'acord que han signat amb ERC", ha declarat en una roda de premsa al Parlament.
Ha remarcat que es tracta d'una línia vermella "molt clara" per als populars i ha defensat que la incidència del PP en els comptes es traduirà en la mesura que puguin representar les peticions i reivindicacions dels ajuntaments.
Així ho ha valorat preguntat per l'acord del Govern d'aquest mateix dimarts de fixar en 37.783 milions d'euros el sostre de despesa no financera de la Generalitat per a l'any vinent, que suposa un augment del 12,8% respecte al 2023, l'últim any amb pressupostos aprovats.
"MACROAUDITORIA" ALS ORGANISMES DE LA GENERALITAT
"Abans de parlar d'un nou sistema de finançament, el primer que cal fer és una macroauditoria", ha remarcat Fernández, qui ha assegurat que més d'un centenar dels organismes de la Generalitat, textualment, es podrien eliminar o reagrupar.
Ha carregat contra Illa per "donar continuïtat a aquest entramat burocràtic i clientelar" de, segons ell, l'administració d'ERC i, en lloc de reduir i simplificar l'estructura, crear dues conselleries com la d'Esports i la de Política Lingüística, que abans tenien la categoria de secretaria.
"No qüestionarem l'oportunitat, però sí estarem vigilants i molt exigents a l'hora de fiscalitzar la feina d'aquestes dues conselleries", ha afegit.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Fernández ha anunciat que el PP presentarà aquesta setmana una proposta de resolució amb la voluntat de "reestructurar i racionalitzar l'estructura de la Generalitat, reduint ens i organismes innecessaris que es poden reagrupar, reduint estructura política que es pot eliminar".
Per ell, l'estalvi de recursos que, a parer seu, suposaria aquest escenari es podria destinar a millorar els serveis públics com l'educació i la sanitat.
