MADRID 19 set. (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat avui, durant la seva compareixença a la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats, que "pren nota" de les peticions d'il·legalització dels partits ultra que han realitzat els grups de l'oposició.
A més ha precisat que el Ministeri que ell dirigeix està "en guàrdia" davant de la proliferació de grups d'extrema dreta, però ha demanat no crear alarma social.
Aquestes afirmacions s'han produït durant la compareixença del ministre per explicar l'actuació policial després de l'atac d'un grup d'ultres a la seu de Blanquerna a Madrid, quan representants polítics catalans estaven celebrant la Diada el passat 11 de setembre.
Al llarg del matí diversos grups de l'oposició han demanat la il·legalització d'aquest tipus de partits, per la qual cosa Fernández Díaz ha assegurat que no serà ell qui s'oposi a aplicar la Llei de Partits quan "de manera greu i reiterada" es produeixin conductes que requereixin posar en marxa el mecanisme d'il·legalització.
"Tinguem molt present i la convicció que jo, com a ministre de l'Interior, estic per complir i fer complir la Llei de Partits i tot allò previst en el Codi Penal, inclosos els suposats il·legalització amb independència de la ideologia", ha assenyalat, per criticar que quan es va aprovar l'esmentada llei molts van criticar que no es podia il·legalitzar idees.
AMB LA GUÀRDIA AIXECADA
Fernández Díaz ha assegurat també que el departament que dirigeix està "amb la guàrdia aixecada" davant de la possible proliferació de grups d'extrema dreta radical perquè són conscients del risc que entranya, si bé ha demanat prudència i no generar alarma social perquè això seria contraproduent a l'hora de lluitar contra aquest fenomen.
"No generem una alarma social que és absolutament inadequada perquè no respon a la realitat. No vol dir que abaixem la guàrdia, però no generem una alarma social", ha insistit durant la seva compareixença, davant de la petició de tots els grups de l'oposició que s'investigui i es persegueixi a aquests grups.
Així, Fernández Díaz ha explicat que en la mesura que es pugui "diagnosticar o detectar un creixement exponencial o no" d'aquest tipus de grups, el Ministeri que dirigeix destinarà més recursos a tallar aquest problema, si bé ha defensat que "no convé que se li doni molta publicitat" perquè aquesta resposta sigui eficaç.
"Estem treballant, seguim treballant i anem a intensificar el treball en el que fa referència a la investigació i el seguiment a aquests grups que podem qualificar de radicals i extremistes que volen violentar la pacífica convivència en la nostra societat", ha asseverat.
TREBALL D'INTEL·LIGÈNCIA PREVI
En aquest sentit, ha destacat que gràcies al treball previ d'intel·ligència i investigació es va poder donar "una resposta policial immediata" després de produir-se l'assalt, i es va poder identificar, detenir i imputar als seus autors en 48 hores.
Prova de l'esmentada tasca d'intel·ligència que porta a terme la policia en la persecució d'aquest problema és, segons ha detallat el ministre, el fet que es tinguin comptabilitzats 46 grups organitzats ubicats en l'extrema dreta radical, i que entre 2012 i 2013 s'hagi detingut 200 persones d'aquests grups: "Anem a seguir així. Anem a seguir molt atents", ha postil·lat.
Tot i això, ha reconegut que els fets ocorreguts a la seu del Govern català a Madrid durant la Diada són "un punt d'inflexió" que posa de manifest que cal seguir vigilant aquests comportaments, si bé ha lamentat que altres fets violents contra institucions i càrrecs polítics no hagin rebut la mateixa condemna.
AGRESSIONS AL PP A CATALUNYA I EL PAÍS BASC
Així, ha defensat que "no hi ha mal que per bé no vingui" perquè l'assalt en Blanquerna serveix per recordar, per exemple, que a Catalunya s'han produït des de començament d'any 31 agressions a seus i dirigents del PP, els 'escraches' a diputats del PP, o que al País Basc alguns grups que "ara estan en les institucions" han promogut "reaccions d'odi contra altres persones".
"Això està passant. Tant de bo d'aquest mal puguem extreure altres béns. Sóc dels convençuts que no hi ha malament que per ben no vingui", ha reiterat, i alhora ha demanat als grups "contenció" i "prudència" perquè les diferències entre partits no es converteixin en "un caldo de cultiu per als extremistes". "En aquest caldo de cultiu és on neixen determinades patologies", ha advertit.
