BARCELONA, 9 Des. (EUROPA PRESS) -
El candidat del PP per Barcelona al Congrés i ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha defensat que caldria augmentar la despesa en defensa davant de l'amenaça internacional del jihadisme, mentre que la candidata del PSC i exministra de Defensa, Carme Chacón, no ho veu prioritari i aposta per augmentar els recursos dedicats a l'estat del benestar.
Així s'han posicionat els dos aquest dimecres preguntats per si caldria reduir la despesa en defensa, en el debat a set d''El Periódico de Catalunya' amb els candidats catalans a les eleccions generals.
Fernández Díaz ha sostingut que Espanya és un dels països que menys recursos destina a defensa, fins i tot formant part de la UE i de l'OTAN, i, malgrat que la situació econòmica encara no ho permet, ha advocat per incrementar la despesa quan sigui possible perquè la comunitat internacional ho està demanant: "Potser hauríem de retallar en altres partides, però en aquesta no, i menys ara mateix".
"Vull el paraigua de la seguretat, però que m'ho posin altres'. Això no pot ser", ha ironitzat Fernández Díaz, que ha afegit que Espanya ha de ser coresponsable i solidària, i ha defensat que està en joc la seguretat i la llibertat del país.
Chacón, que ha estat ministra de Defensa amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, ha considerat que existeixen altres prioritats: "En un país amb 700.000 llars sense ingressos, no és prioritari augmentar la despesa en Defensa perquè la prioritat és tornar la dignitat a l'estat del benestar".
Francesc Homs (Democràcia i Llibertat) ha aspirat que al segle XXI "la seguretat no sigui només un tema d'exèrcits i policies, sinó que vagi més enllà", i la despesa es destini a altres polítiques que assegurin la pau i la cohesió social.
Des d'Unió, Josep Antoni Duran ha constatat que altres països inverteixen més en defensa i també gaudeixen d'un bon estat del benestar, pel que veu marge per invertir en intel·ligència policial, també en la dels Mossos d'Esquadra.
BRETXA SALARIAL
Gabriel Rufián (ERC) ha defensat que "gastar un sol euro en despesa militar és miserable, per dir-ho molt suau", mentre --ha lamentat-- el 20% dels treballadors cobren menys de 700 euros al mes, i ha defensat un salari mínim interprofessional (SMI) de 1.000.
Juan Carlos Girauta (C's) ha apostat per enfortir les classes mitjanes i per un contracte indefinit únic que mantingui els drets adquirits i posi final a la dualitat al mercat de treball, incorporant un complement salarial.
Des d'EnComúPodem, Xavier Domènech també ha apostat per un SMI de 1.000 euros --en línia amb Europa per acabar amb els contractes precaris, ja que ha incidit que un de cada quatre contractes no dura més de set dies--, així com per una renda garantida de 675 euros.
Duran ha incidit en la seva proposta d'augmentar l'SMI als 950 euros al final de la legislatura; Chacón ha lamentat que una dona cobri fins a un 24% menys que un home en el mateix lloc; Homs ha reclamat una progressivitat fiscal real; Fernández Díaz ha defensat que el Govern del PP ha limitat les retribucions públiques; i tots han donat suport així a augmentar salaris i reduir la bretxa per sexe.
