BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966) repetirà com a conseller amb la cartera de Presidència en el nou Govern però des de la presó d'Estremera (Madrid), on està des del 23 de març, un dia abans que el Parlament l'anés a investir president de la Generalitat.
Va ser el tercer candidat que JxCat va proposar per la investidura i gairebé ho va aconseguir: un dia abans de sotmetre's a la segona votació, que anava a enlairar-lo al Parlament, va haver de tornar a presó per ordre del jutge del TS Pablo Llarena.
No va tenir temps de ser investit però sí de comparèixer davant la Càmera en la primera de les dues votacions, per presentar el seu programa de Govern: la seva intervenció va causar revolada entre l'independentisme perquè no va fer referència a l'1-O ni a la independència.
És un dels diputats de JxCat més fidels a Carles Puigdemont, que va ser qui va confiar en ell en l'anterior legislatura per ser el portaveu del Govern i conseller de Presidència, sent la veu del llavors president en el període més convuls de la relació Generalitat-Estat.
Entre les seves aparicions més recordades està la de tres dies abans de declarar-se la independència, quan es va acomiadar dels periodistes amb un "fins al dimarts que ve", però l'Executiu no ha tornat a reunir-se des de llavors perquè va ser cessat.
Segons el llibre del periodista Oriol March 'Els secrets del procés', el 26 d'octubre va ser un dels consellers que va pressionar a Puigdemont perquè seguís amb el pla independentista i no convoqués eleccions --"No ens pots fer això", el van pressionar--.
PLANTER CONVERGENT
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), es va forjar en un dels principals planters polítics de Catalunya: les joventuts d'un partit --si escau, les de CDC: la JNC-- i en diversos càrrecs tècnics en ajuntaments catalans.
La seva trajectòria política i institucional ha estat una carrera de fons: des de regidor a Parets del Vallès i membre a la Diputació de Barcelona fins a diputat del Parlament en sis legislatures: VII, VIII, IX, X, XI i l'actual.
La seva fidelitat al partit, primer a CDC i després al PDeCAT, s'ha visualitzat en algunes fotos que després li han ocasionat crítiques, com quan va acompanyar al jutjat a declarar Oriol Pujol --caso ITV-- i a l'extresorer Daniel Osàcar --cas Palau--: els dos han estat condemnats.
PRESIDENT DE GRUP
L'oportunitat de liderar el grup parlamentari va arribar quan Oriol Pujol va deixar la presidència de CiU en la càmera precisament pel cas ITV, i Artur Mas va donar el vistiplau perquè ell liderés el grup.
Després d'aquesta legislatura va arribar el grup de JxSí, i el seu treball en el mandat anterior li va valer el mateix encàrrec, aquesta vegada més complex, ja que va ser una marca política integrada per membres de quatre formacions --PDeCAT, ERC, MES, Demòcrates-- a més de diversos independents.
EL PDECAT
Va pugnar per liderar el PDeCAT quan el 2016 CDC va decidir dissoldre's per refundar-se en un nou partit, però, després de mesos de reunions i recaptant suports --mai no va arribar a anunciar formalment la seva candidatura--, finalment es va retirar d'aquesta batalla, que va guanyar Marta Pascal.
Seguidor del RCD Espanyol, en el seu perfil del Parlament es destaca com membre del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai, soci d'Òmnium Cultural, i soci de l'Associació Amics del Xiprer de Granollers, de Càritas i d'Intermón.
