Puigdemont creu que suposa "entrar a una nova etapa, en la qual els rbitres són independents"
BARCELONA, 10 juny (EUROPA PRESS) -
Els advocats Jordi Pina i Francesc Homs han presentat aquest dijous al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) el recurs de l'exconseller Jordi Turull contra la sentncia de l'1-O perqu consideren que vulnera drets fonamentals.
En unes declaracions a TV3 que ha recollit Europa Press, han argumentat que el recurs es basa en el fet que el judici s'hauria d'haver celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no pas al Tribunal Suprem (TS), consideren que els "jutges han estat parcials, que hi ha hagut ingerncies per part de l'Estat espanyol" i que s'ha vulnerat el dret a manifestació i a l'expressió.
El recurs de Turull es produeix l'endem del que va presentar el president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, en catal i acompanyat d'uns 60 informes que ocupen 2.009 pgines, entre els quals pronunciaments d'organismes internacionals que han demanat l'alliberament de Cuixart i resolucions d'altres tribunals europeus sobre el cas.
Al costat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Pina, que també és l'advocat de la defensa de Jordi Snchez i de Josep Rull, ha confiat que a Europa trobin "els xits" que no han tingut als tribunals espanyols.
En el recurs, segons Pina, s'han centrat en els greuges que, al seu parer, han patit de la justícia espanyola els darrers quatre anys, comenant per considerar que el judici de l'1-O "no s'hauria d'haver celebrat mai davant el Tribunal Suprem" sinó al TSJC.
Per Pina, es fa una errnia interpretació de l'article 57.2 de l'Estatut, i creu que est "agafat amb pinces que es vulgui portar la competncia al TS, no pel delicte de sedició o rebellió, sinó per una interpretació molt allunyada dels principis bsics del dret penal sobre el delicte de malversació de cabals públics".
El segon dels punts en els quals incideixen en el recurs és que el procediment ha estat dirigit per jutges parcials", i per argumentar-ho recorden que en l'ordre de processament el jutge instructor Pablo Llarena va parlar de l''assetjament que patim', amb la qual cosa es va situar com a víctima en primera persona, afegeix Pina.
També exposen que el magistrat del Suprem fins al 2019, Francisco Monterde, que era l'encarregat dels recursos que es feien per via penal, era el vicepresident de l'Associació Professional de la Magistratura, "que reia i feia acudits en les xarxes sobre la situació processal i l'empresonament dels presos polítics".
Un altre dels punts que inclouen és el Whatsapp del llavors portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, en el qual presumia d'un suposat futur control "des de darrere" de la sala penal del Suprem, a més de les ingerncies que, segons la defensa de Turull, va dur a terme el Govern espanyol a través de la secretaria d'España Global, que va encapalar Irene Lozano.
En relació amb el principi de legalitat, i vinculat amb el dret de reunió i el de llibertat d'expressió, el recurs recull el vot particular dels dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) quan van resoldre el recurs d'empara de Turull contra la sentncia de l'1-O.
"TERRENY NEUTRAL"
Per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el recurs al TEDH suposa entrar "en una nova etapa, en la qual els rbitres són independents, no estan comprats i el terreny de joc és neutral".
"És la primera vegada que els presos polítics podran disposar d'un entorn que no est predeterminat pel jutge, sinó la sentncia. Aix ens obre un període d'esperana per restituir drets que s'han violat. Junts a Europa és on i quan podrem lliurar millors batalles amb més possibilitat d'xit", ha recalcat.
Així, est convenut que Turull i la resta de presos de l'1-O se sumaran a aquest camí i remaran "en la mateixa direcció", i tot aix sumat a les causes que ell mateix i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí tenen al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
L'advocat Francesc Homs ha defensat que "només a partir de la justícia europea es podr restablir la democrcia a l'Estat espanyol", i ha assegurat que amb el recurs pretenen evidenciar que la sentncia del TS sobre l'1-O és injusta i vulnera drets fonamentals.
INDULTS
Per Homs, amb els indults als presos de l'1-O no s'acaba el conflicte, perqu "l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia continuen presentant demandes, denúncies i recursos per portar a la presó altres responsables polítics de la Generalitat", i per aix ha defensat l'amnistia com l'única solució.
Sobre la citació del Tribunal de Comptes el prxim 29 de juny a ex-alts crrecs de la Generalitat --entre els quals Puigdemont, Homs i Turull-- per presumpte desviament de fons a l'acció exterior catalana, Homs ha assegurat que hi assistir i ha criticat que es pretengui "la mort civil i l'anihilació de qualsevol ingrés" per als afectats.
