Impedir-li anar al ple és "una greu restricció de la democràcia com a valor superior de l'ordenament constitucional"
BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
El candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez (JxCat), ha presentat el matí d'aquest dilluns un recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Suprem perquè li concedeixi "com més aviat millor" un permís per acudir a la seva investidura al Parlament després de la negativa de l'instructor de la causa contra ell, el magistrat Pablo Llarena.
En el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, Sànchez demana que la petició es tramiti amb la màxima celeritat possible tenint en compte "la summa excepcionalitat dels interessos en joc": tant els drets polítics del candidat a ser investit com els de els seus milions de votants, al·lega.
La defensa de Sànchez puntualitza que, malgrat que el ple d'investidura previst inicialment per a aquest dilluns ha estat ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent, aquest no pot esperar indefinidament a saber si Sànchez pot acudir al ple, i assegura que qualsevol demora pot suposar una "frustració irremeiable".
Després de la decisió del divendres passat de Pablo Llarena, la defensa de Sànchez va anunciar que presentaria aquest dilluns a les 8.00 hores una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), encara que diumenge passat se'n va desdir i va explicar que primer recorreria al Suprem, la qual cosa ha fet el matí d'aquest dilluns.
L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, afirma en aquest recurs que denegar a un parlamentari democràticament triat la possibilitat d'acudir al ple d'investidura al qual ha estat proposat com a candidat a president "comporta greus lesions de drets fonamentals i és una decisió que soscava greument alguns dels pilars bàsics de qualsevol sistema constitucional".
"CÀSTIG ANTICIPAT"
Enumera com a drets vulnerats el de participació política i accés als càrrecs públics, vulneració del dret a la presumpció d'innocència en imposar "un càstig anticipat", el dret a expressió d'opinions polítiques i al pluralisme polític perquè afirma que es criminalitzen idees.
A més, argumenta que la privació del candidat a acudir al ple suposa "una greu restricció de la democràcia com a valor superior de l'ordenament constitucional espanyol, puix que s'impedeix a una cambra parlamentària designada per sufragi escollir el candidat amb més suports".
VULNERA L'AUTONOMIA POLÍTICA
Per a Jordi Sànchez, aquesta decisió també suposa una greu limitació del dret de Catalunya a l'autonomia política reconeguda en l'article 2 de la Constitució, en impedir que el Parlament designi el candidat amb més suports.
En l'escrit, l'advocat Jordi Pina valora que alguns passatges de l'acte del magistrat Pablo Llarena contenen "consideracions d'oportunitat política totalment impròpies d'un sistema en el qual regeix la divisió de poders", quan el magistrat valora l'oportunitat de Sànchez com a candidat.
"Resulta senzillament inaudit que, en un sistema on regeix la divisió de poders, un tribunal efectuï tan obertament manifestacions sobre l'oportunitat política de triar uns candidats i no uns altres per part d'un Parlament", argumenta.
RISC A L'ORDRE PÚBLIC
Sobre els arguments de Llarena per denegar-li la sortida de presó, Pina apunta que el risc per a l'ordre públic que esgrimeix el magistrat no té justificació i creu que "es basa en pures intuïcions personals, que no haurien de ser mai la base de decisions judicials tan oneroses".
"En quin moment de la conducció se suposa que cometrà Jordi Sànchez una nova sedició o rebel·lió? Per ventura dins dels furgons policials que el traslladin al Parlament?", qüestiona.
Sobre que pugui reincidir durant el seu discurs com a candidat a president de la Generalitat, la defensa ha recordat la inviolabilitat reconeguda constitucional i estatutàriament als parlamentaris, i per això, conclou que "el risc de reiteració al·ludit per denegar el permís ho és de la comissió de delictes senzillament impossibles, ja sigui físicament o constitucional".
"En un sistema democràtic mínimament respectuós amb les llibertats ciutadanes mai riscos sobre l'ordre públic basats en intuïcions personals o riscos de futurs delictes d'improbabilíssima comissió poden legitimar vulneracions certes i irreparables de tants drets fonamentals i de tan diversos valors constitucionals com els al·ludits", postil·la.
