BARCELONA 27 set. (EUROPA PRESS) -
Els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas tenen previst participar el dilluns 5 d'octubre en un homenatge a l'exsecretari general de la Presidència de la Generalitat amb Pujol, Lluís Prenafeta, que va morir a l'abril de l'any passat als 86 anys.
L'acte, a les 19.30 hores a l'Espai Línia de Barcelona, l'organitza la família de Prenafeta i reunirà en una taula rodona a Mas, a l'escriptor Vicenç Villatoro i als periodistes Vicent Sanchis i José Antich, moderats pel també periodista Jofre Llombart.
Es presentarà un memorial digital amb la trajectòria i obra de Prenafeta, que va néixer el 1939 a Ivars d'Urgell (Lleida), va créixer al barri barceloní de Sants.
En els anys setanta es va fer militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i com a secretari general de Presidència entre 1980 i 1990, es va convertir a la mà dreta de Pujol, fins al punt que la seva relació va ser molt més allà del professional.
Explica Sanchis que Prenafeta va explicar que quan va entrar amb Pujol el primer dia al Palau de la Generalitat, l'expresident li va dir: "Lluís, la Generalitat som tu i jo".
Des de la seva responsabilitat, va ser un dels principals arquitectes de l'autogovern català, i va impulsar projectes clau com TV3, Catalunya Ràdio, la projecció que van suposar els viatges internacionals de l'expresident i l'incipient cos dels Mossos d'Esquadra.
Fora de la política, el 1990, va impulsar el diari 'L'Observador', de tendència pujolista i en castellà que va tancar el 1993, i també va crear la Fundació Catalunya Oberta.
PRETÒRIA
A l'octubre de 2009 va ser detingut en el marc de l'operació Pretòria contra la corrupció urbanística juntament amb l'exconseller convergent Macià Alavedra i al llavors alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona) Bartomeu Muñoz.
Va ingressar a la presó madrilenya de Soto del Real, de la qual va sortir 42 dies després en llibertat amb càrrecs, i va ser condemnat a un any, 11 mesos i 27 dies de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capitals per cobrar comissions il·legals a canvi d'intervenir en tres 'pilotades' urbanístiques a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Va escriure dos llibres: 'L'ombra del poder' el 1999, on repassa la seva trajectòria com a secretari general de Presidència, i 'El malson. Quan la realitat supera la ficció' el 2010, on aborda els seus problemes amb la justícia.
