BARCELONA 30 set. (EUROPA PRESS) -
L'exdirector general d'Unnim (març 2011-maig 2013) i de Caixa Sabadell (juliol 2006-juny 2010), Jordi Mestre, ha defensat aquest dilluns les decisions que van prendre les caixes d'estalvis en general per intentar tenir continuïtat a l'entorn de crisis i canvis normatius.
Així s'ha expressat en la seva compareixença a la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors.
Ha reconegut que podria haver errors de gestió en les caixes perquè tot el món comet errors, però s'ha mostrat segur que "totes les decisions d'òrgans de govern i directius han estat perquè els problemes fossin els menors possibles".
Ha apuntat que, en les caixes catalanes, "majoritàriament" no estaven polititzats els òrgans de govern, i que el sector probablement es trobarà a faltar en el futur, després d'una desaparició que ha atribuït a les circumstàncies que s'han succeït des del 2010.
Ha incidit que a Unnim, que ha acabat absorbida per BBVA, es va treballar "de manera clara i transparent", incloent les retribucions de la direcció els últims anys, que no estaven en la mitjana del sector i que incloïen plans de pensions per a persones que portaven dècades a l'entitat.
Ha recordat que la fusió de Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu es va produir perquè es requeria més capital i les caixes no podien accedir als mercats: "No hi havia alternativa. La manera de sobreviure era integrar-se en una entitat per guanyar mida", ha sostingut, i ha reivindicat la solvència d'aquesta integració.
"Una de les decisions més difícils de la meva vida ha estat decidir que Caixa Sabadell, en què portava 40 anys, desapareixeria. El que es va fer ha estat el que es podia fer en aquell moment", ha dit.
Respecte al pes del sector immobiliari, ha assenyalat que entre 2000 i 2006 els habitatges es venien fins i tot abans de construir-se, sobre pla, per la demanda de la generació nascuda al 'baby boom' dels 70 i la immigració, i que la morositat estava en la mitjana del sector.
D'altra banda, ha considerat que el problema actual d'escassetat de crèdit és que les exigències de capital per a les entitats són molt elevades per cobrir la cartera actual, el que "no estimula" augmentar el crèdit, perquè requereix més capital i és difícil aconseguir-ho.
