Ricardo Rubio - Europa Press
MADRID 10 oct. (EUROPA PRESS) -
L'exvidepresidenta de la Generalitat Joana Ortega ha declarat aquest dimecres davant el Tribunal de Comptes, que jutja la responsabilitat comptable en què van poder incórrer diferents membres del seu Govern amb l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014, que tot es va fer "dins de la legalitat" i que "tots els contractes" de serveis que es van dur a terme "tenien el vistiplau de la intervenció".
Ortega ha estat la segona a declarar davant el tribunal després que ho fes l'expresident Artur Mas i ha sostingut, de la mateixa manera que ell, que el procés del 9N "era diferent" al de la consulta convocada al setembre que havia estat anul·lada pel Tribunal Constitucional. De fet, ha assegurat que va donar l'ordre de "paralitzar els convenis i els seus efectes econòmics" quan va rebre la notificació de la providència.
"El Govern va impulsar un procés participatiu de naturalesa i abast totalment diferent i a partir d'aquí, els departaments vam començar a implantar l'organització perquè l'execució quedés a mans dels voluntaris. L'organització es va combinar amb contractes diferents de partides pressupostàries diferents", ha destacat.
En aquest sentit, ha afirmat que per al 9N sorgeix la necessitat d'"elaborar material i es fan contractes i convenis diferents" als que s'havien previst per a la consulta inicial i ha cridat l'atenció sobre el fet que el Govern va tenir "temps de fer" aquestes gestions perquè van passar tres setmanes entre la convocatòria i la providència del Constitucional que anul·lava també aquesta convocatòria.
"Totes aquelles despeses i contractes vinculats al procés participatiu anaven per altres partides pressupostàries en vigor i amb el vistiplau de la intervenció", ha destacat, per incidir a més en què durant la consulta "no es va utilitzar un cens de participació ni cap òrgan electoral" i tampoc no hi va participar "ni un" funcionari públic, perquè van ser tot voluntaris. La votació es va perllongar, conforme ha assegurat, dues setmanes.
Entre aquests contractes s'ha referit al subscrit amb el CTTI, que, segons ha explicat Ortega, va proporcionar "solucions" perquè en no utilitzar-se el cens per a les votacions, els participants havien d'inscriure-s'hi de manera automatitzada. Diu que a falta d'una resposta del Constitucional al seu recurs, "hi havia un escenari possible en què es fes amb els voluntaris la consulta" i que, en tot cas, aquest conveni va acabar abans del 4 de novembre.
"Tinc la convicció absoluta que sempre, tant en la consulta, com en el procés participatiu posterior, vam actuar dins de la legalitat i de les competències que tenim assignades tant en l'Estatut com en la Llei de consultes no refrendàries que va tenir a més, un dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries", ha afegit.
