Juan Manuel Serrano Arce - Europa Press
BARCELONA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha defensat que est "justificat" assumir més costos militars davant l'augment de les amenaces i els riscos internacionals que a parer seu comporta la guerra d'Ucrana, i no ha volgut valorar si l'objectiu concret de despesa del 2% del PIB en Defensa és o no adequat.
"La situació hipottica que la defensa d'Europa i els valors occidentals estava en mans dels Estats Units i que els pasos europeus podíem mantenir-nos tranquils sense preocupar-nos de la defensa ha quedat fora desmuntada", ha afirmat en una entrevista a La 2 i Rdio 4 aquest divendres recollida per Europa Press, i ha rebutjat entrar en una lgica de cursa armamentística.
Així mateix, ha considerat que "no est sobre la taula que hi hagi un debat sobre si Espanya continua a l'OTAN o no", i ha explicat que si bé en el referndum del 1986 hi va votar en contra, ara, s'ho hauria de tornar a pensar.
Preguntat pel salt a la tanca de Melilla de divendres passat, ha lamentat que la Unió Europea té una política de "defensar les fronteres i no hi ha una política d'immigració", i ha xifrat entre 150.000 i 200.000 els migrants que necessita Espanya per mantenir la seva estructura productiva i el pagament de les pensions.
GOVERN DE COALICIÓ
El ministre ha defensat que l'executiu de coalició liderat per Pedro Sánchez acabar la legislatura i que "les tensions hi són i les diferncies de percepcions existeixen, per hi continua havent una política de govern que s'expressa en el Consell de Ministres".
Ha dit voler formar part del projecte polític impulsat per la vicepresidenta segona del Govern central i ministra de Treball, Yolanda Díaz, si bé, preguntat per si ser el seu candidat per Barcelona, ha dit que ho veu "més difícil".
PRIORITATS DE LA GENERALITAT
Subirats ha assegurat que la prioritat de la Generalitat avui dia és "preocupar-se pel benestar de la gent", si bé ha convingut que la qüestió catalana i el procés independentista continuen generant debat.
"Segurament a Catalunya no dic que no hi hagi el debat amb el tema de la qüestió catalana i les derivades de tot el procés, per també és evident que en aquest moment les preocupacions més essencials de la Generalitat és preocupar-se pel benestar de la gent", ha assegurat.
Així mateix, ha considerat que a nivell espanyol des de la irrupció de la guerra d'Ucrana "el tema de Catalunya no té el nivell de visibilitat ni de prioritat que segurament ha tingut en altres moments".
Ha opinat que hi ha hagut un "gran canvi" perqu a parer seu l'abordatge de la qüestió catalana ha passat d'una lgica estrictament judicial a una altra de carcter més polític.
En aquesta línia, ha assegurat que hi ha un dileg entre tots dos governs la visibilitat dels quals s'ha vist afectada pel cas Pegasus, sobre el qual ha dit que "hi continua havent interrogants".
