Publica amb Irene Araguàs un llibre sobre la regulació a Espanya i Europa
BARCELONA, 27 abr. (EUROPA PRESS) -
El jurista Joan Ridao ha assegurat que és "més urgent que mai" crear una legislació del paper dels lobbies a Espanya i ha lamentat que no s'està fent.
Ho ha dit en una entrevista d'Europa Press en publicar juntament amb la jurista Irene Araguàs 'Los lobbies. Presente y futuro de la regulación de los grupos de interés en España y en Europa' (editorial Marcial Pons).
Ridao, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) de la Generalitat i exlletrat major del Parlament de Catalunya, ha dit que "la regulació dels lobbies beneficia a tothom" i possibilitaria al ciutadà estar informat i participar en els processos de decisió.
A més, les administracions i els lobbies tindrien un "marc segur, clar i definit de la frontera entre el que està permès i el que no"; en cas contrari, el que opera és el Codi Penal i qualsevol sospita es trasllada a la via judicial.
Per això, ha lamentat que la falta de legislació "és contraproduent", ja que hi ha una ombra de sospita en qualsevol relació entre els lobbies i les administracions.
PER QUÈ NO ESTÀ LEGISLAT?
Sobre per què no s'ha legislat a Espanya, ha respost que hi ha hagut diversos intents de fer-ho: es van iniciar en el procés constituent del 1978, però en aquell moment no es va arribar a un acord, i més tard tampoc s'ha fet.
"Hi ha hagut intents no exitosos, però l'explicació és que els grans partits han tingut un interès relatiu i les grans empreses tenen altres maneres d'influenciar en l'activitat política i normativa", ha dit.
Joan Ridao ha lamentat que al final de l'última legislatura va decaure un avantprojecte de llei sobre lobbies, i no li consta que s'hagi reprès amb l'actual Govern.
A més, ha recordat l'"escassa tradició de regular aquest tema" i que la legislació a la Unió Europea (UE) és recent, ja que fins el 2021 no va ser obligatori registrar-se com a lobby.
LOBBISME "BO"
Ridao ha dit que existeix un lobbisme "bo, entre cometes", que és el que exerceixen empreses com les 'lobby firms' nord-americans, dedicades a assessorar sobre assumptes públics.
També existeix l''inhouse lobbying', empreses que s'interessen per les qüestions que els afecten, però que no influeixen sobre la presa de decisions.
POLÍTICS I LOBBIES
Sobre les incompatibilitats dels polítics amb els lobbies, considera que "és pitjor" un alt càrrec que deixa un lloc públic i va a treballar en un sector amb el qual ha tingut relació, que el que se'n va a treballar a un lobby.
Ridao ha plantejat la qüestió de si és massa curt el termini mínim de dos anys d'incompatibilitat exigit a un càrrec públic que deixa el seu lloc i s'incorpora a una empresa relacionada amb el sector que gestionava.
Ha lamentat que, existint aquesta prohibició, "no hi ha un procediment, una oficina" que ho reguli, i creu que s'hauria de millorar.
CATALUNYA VA SER LA PRIMERA
Respecte a com valora la legislació que sí que existeix a Catalunya (va ser la primera autonomia a regular-ho), ha dit que és "raonablement positiva".
Per ell, la llei "ha funcionat raonablement bé, però hi ha aspectes que s'haurien de millorar": per exemple, la definició de què és un lobby i què no ho és, i deixar clar que un bufet d'advocats que treballa per a un concessionari públic fa lobbisme.
A més, s'haurien de preveure i establir "diferències de tracte i exigència" segons el nivell d'ingressos de l'actor que fa de lobby: ha posat com a exemple que no és el mateix un grup de moters que demani millorar les proteccions vials que un grup que reclami eliminar les Sicav.
També ha dit que el registre de lobbies hauria de dependre d'un òrgan independent i no del Govern, i que "cal una modificació de la regulació de les incompatibilitats".
