Creu que si el TC avala la llei Celaá "no hi hauria d'haver cap problema" amb la llei del català a les aules
BARCELONA, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Joan Ridao, ha publicat 'Una història del català a l'escola' (Pòrtic), en la qual repassa el paper i la regulació del català en l'àmbit educatiu des del decret borbònic de Nova Planta fins a les sentències que imposen un 25% de castellà.
"El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) està fent política", ha sostingut en una entrevista d'Europa Press, i ha lamentat que el tribunal qualifiqués d'arbitrària la reforma sobre el català a l'escola pactada per ERC, PSC, Junts i comuns i el decret llei del Govern que rebutja percentatges, i que volia donar resposta a les sentències del 25%.
Sobre la constitucionalitat de la reforma, que estableix que el català és la llengua "normalment emprada" en l'ensenyament i delega als projectes lingüístics l'ús del castellà a cada centre, Ridao ha apuntat que un pronunciament favorable del TC sobre la llei Celáa, aprovada el 2020, aplanaria el camí per avalar després el model català.
Ridao, que és exlletrat major del Parlament i membre de la Comissió Jurídica Assessora, ha ressaltat que la llei Celáa preveu que els nens acabin l'ensenyament obligatori dominant totes dues llengües, i es remet a les comunitats autònomes per a la regulació dels usos lingüístics escolars.
Si el TC accepta el model de la llei Celaá, que no preveu que el castellà sigui vehicular, "no hi hauria d'haver cap problema" perquè sigui el legislador autonòmic el que decideixi com els alumnes adquireixen aquesta doble competència lingüística, la qual cosa no necessàriament s'aconsegueix fixant percentatges, ha argumentat.
A més, ha assenyalat que el TC "no ha dit mai" que calgui fixar un percentatge per garantir la vehicularitat del castellà, un concepte que va introduir en la sentència sobre l'Estatut d'Autonomia el 2010 i que, al seu parer, els tribunals ordinaris han utilitzat incorrectament per imposar el 25%.
"És una creació del no-res, com en la Bíblia", ha ironitzat sobre el 25%, que tampoc no apareix en la legislació bàsica de l'Estat sobre educació, i ha apuntat que les enquestes que revelen una disminució de l'ús del català entre els alumnes es poden fer servir com un argument més per aconseguir pronunciaments favorables a la immersió.
300 ANYS DE "REPRESSIÓ"
'Una història del català a l'escola' situa l'inici dels "300 anys de persecució del català a l'escola" en el decret de Nova Planta del 1716, que el va prohibir en àmbits com l'administració o la justícia, tot i que constata intents anteriors d'uniformització durant els regnats dels Reis Catòlics i els Àustria.
A partir d'aquí, Ridao repassa com va evolucionar la regulació del català com a llengua d'aprenentatge durant el període liberal del segle XIX i el segle XX, reparant en la Constitució de la II República en la qual, segons el parer de l'autor, s'inspira el model lingüístic de la Constitució actual.
Després de l'"asfíxia" al català durant el franquisme, Ridao aborda la gradual reintroducció del català a l'escola amb la llei 'Villar Palasí', impulsada pel ministre valencià homònim, fins que ja en democràcia el Parlament va aprovar la llei de normalització lingüística amb tan sols una abstenció.
SANTA COLOMA, 1984
El llibre detalla els orígens del model d'escola en català, que inicialment CiU va dissenyar de manera que permetia una doble xarxa escolar dividida per llengua; van ser el PSC i el PSUC --relata-- els que van pressionar per aconseguir una xarxa única.
L'any 1984 arrenca el sistema de la immersió a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) i es va anar implantant de manera progressiva a la resta de centres de Catalunya fins a arribar a les 800 escoles el 1992.
El llibre també analitza els canvis que va introduir la llei Wert i les iniciatives promogudes per grups partidaris de donar més presència del castellà a les aules, darrere de les quals l'autor veu una intenció política, orientada a consagrar la "supremacia del castellà", més que cultural o educativa.
'Una història del català a l'escola' distingeix el model lingüístic a Espanya del d'altres països multilingües com el Canadà, on els parlants de les llengües minoritàries tenen un "estatut personal" que els permet utilitzar-les en l'administració a tot el territori.
