BARCELONA, 11 jul. (EUROPA PRESS) -
La Mesa del Parlament proposarà aquest dijous Joan Ridao com a nou lletrat major de la Cambra catalana, segons es recull en l'ordre del dia de la reunió de l'òrgan rector de la institució al qual ha tingut accés Europa Press.
El càrrec està vacant des del 5 de juny, quan Antoni Bayona va renunciar a ell i va al·legar que el procés sobiranista havia fet "especialment complexa" la seva tasca, en haver hagut de desenvolupar-la en un escenari polític molt difícil pels responsables jurídics.
Fonts parlamentàries consultades per Europa Press han explicat que el nomenament de Ridao és una proposta del president del Parlament, Roger Torrent, i per fer-se efectiu haurà de votar-se en la reunió de la Mesa d'aquest dijous a les 10 hores --ERC i JxCat tenen majoria en aquest òrgan--.
Les mateixes fonts assenyalen que la Mesa, una vegada estudiat el currículum i els mèrits del candidat, prendrà una decisió basada en la trajectòria acadèmica i professional.
Ridao és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), doctor en Ciència Política i de l'Administració per la Universitat de Barcelona (UB), i professor de Dret Constitucional a la UB.
En el passat va tenir una trajectòria destacada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): va ser el seu secretari general, portaveu al Parlament, i líder republicà al Congrés dels Diputats.
També va ser un dels ponents del nou Estatut que l'any 2010 acabaria retallat el Tribunal Constitucional, i el 2013, quan ja portava un temps allunyat de la primera línia política, el seu partit el va proposar com membre del Consell de Garanties Estatutàries.
Finalment, va deixar l'òrgan consultiu de la Generalitat després d'opositar i guanyar la plaça de lletrat del Parlament, una tasca que exerceix des de principis del 2017, precisament quan el cos de lletrats de la Cambra ha assumit un protagonisme més elevat.
ELS LLETRATS I EL PROCÉS
El procés sobiranista ha situat els lletrats de la Cambra en el focus de la polèmica en diverses ocasions, ja que de vegades --amb Bayona com a lletrat major-- s'han pronunciat en contra del criteri de la majoria independentista i han advertit que certes iniciatives podrien ser inconstitucionals.
El cas més notori va ser el 27 d'octubre del 2017, quan els lletrats van advertir a la Mesa del Parlament que no podia portar-se al ple la resolució de JxSí i la CUP per declarar un Estat independent, però els dos grups independentistes van fer cas omís.
En el mes de setembre anterior d'aquest mateix any, també van avisar a la Mesa que tramitar i aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica suposava "desobeir" el Tribunal Constitucional, i així i tot ambdues lleis van ser aprovades a l'hemicicle.
En la present legislatura també va destacar un informe dels lletrats que rebutjava la investidura a distància de Carles Puigdemont,fet que van provocar crítiques de JxCat --va considerar que es van extralimitar en arribar a aquestes conclusions--, però en aquesta ocasió sí que es va acabar aplicant i no es va investir de nou a l'expresident.
RETICÈNCIES DE CS
La trajectòria Ridao en càrrecs orgànics i públics de rellevància com a membre d'ERC li han valgut el recel d'alguns partits, especialment de Cs, que en el seu moment va mostrar la seva incomoditat perquè assumia les funcions de lletrat ras de la Cambra.
Ridao té una àmplia llista de publicacions sobre assumptes jurídics i polítics com 'El derecho a decidir, una salida para Catalunya y España' (RBA), on exposava la seva visió per donar una sortida al conflicte català dins de la legalitat.
