Compila en un llibre una anàlisi actualitzada del règim jurídic i el funcionament de la cambra
BARCELONA, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
El jurista Joan Ridao ha manifestat que espera que hi hagi una "correcció" de la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) en relació amb el Parlament de Catalunya i altres cambres en els anys entrants.
Ho ha explicat en una entrevista a Europa Press arran de la publicació del llibre 'Dret parlamentari de Catalunya' (Atelier), una anàlisi sistemàtica i actualitzat del règim jurídic i del funcionament del Parlament, en què descriu les funcions bàsiques de la cambra legislativa catalana, la seva organització interna i els procediments parlamentaris.
Per Ridao, part important de la regulació i la seguretat jurídica relativa a funcions del Parlament s'han vist modificades arran "dels criteris interpretatius" i decisions adoptades pel TC.
Així, creu que l'aprovació a la cambra catalana d'iniciatives declaratives o amb una transcendència merament política va quedar alterada amb la intervenció del TC perquè "van passar a tenir efectes jurídics", i ha situat el punt d'ignició de tot això el 2014 amb la impugnació de la declaració del dret a decidir.
"Quan el TC diu que això pot tenir eficàcia jurídica i ho persegueix, i no només ho persegueix i ho expulsa de l'ordenament, sinó que a més a partir d'aquí es poden prendre iniciatives per part de la justícia penal, això ha trastocat una mica el funcionament d'aquests últims anys al Parlament", ha explicat.
EN ALTRES CAMBRES
No obstant això, ha apuntat que això també ha passat en altres cambres legislatives, començant pel Congrés amb "determinades decisions que han afectat la Mesa en relació amb la qualificació d'iniciatives parlamentàries".
"El que no pot fer en una fase preliminar és atribuir a la Mesa una responsabilitat que no li correspon. Això ha passat al Congrés, òbviament al Parlament, o per exemple al Congrés amb la incompatibilitat sobrevinguda d'Alberto Rodríguez", ha exposat.
Segons Ridao, una cosa és controlar una llei quan ja ha estat aprovada i una altra és voler impugnar i declarar inconstitucional una declaració política: "El Parlament, si vol, pot decidir que la terra és plana. Òbviament això no té conseqüències de caràcter jurídic, i no per aquest motiu se l'ha de perseguir".
Malgrat sostenir que el dret parlamentari català és modern, ha admès que ha quedat afectat per la jurisprudència del TC d'aquests últims anys arran de "les vicissituds i les penalitats de la situació política i derivades del procés", més enllà de la Constitució i l'Estatut.
No obstant això, ha defensat que la regulació del Parlament "segurament és la més moderna i actualitzada" de la resta d'Espanya, destacant els canvis que es van fer el 2005 per racionalitzar el parlamentarisme i donar més protagonisme a les minories, a més de destacar el debat obert que hi ha en relació amb l'estatut del parlamentari, les prerrogatives i drets que té un parlamentari davant d'altres poders polítics --inviolabilitat i immunitat.
AGILITAR PROCEDIMENTS
Una altra qüestió que ha posat sobre la taula és la necessitat d'agilitar els procediments legislatius, de "matriu vuitcentista", i creu que el Parlament està perdent centralitat a favor del Govern perquè, a parer seu, aquests últims estan fent un ús intensiu de la figura del decret llei, que haver de ser excepcional.
"S'està recorrent al decret llei o a la lectura única. I una altra patologia pròpia en el procediment legislatiu són les lleis òmnibus", ha lamentat Ridao, que considera que també cal millorar la banalització que, segons ell, s'està fent de les sessions de control en usar-se per lluir-se i no com un mecanisme per obtenir informació per controlar el Govern, ha lamentat.
El també exdiputat republicà al Parlament i al Congrés ha argumentat també la necessitat de destinar més mitjans i recursos a la cambra catalana, la despesa de la qual representa "només el 0,1% del pressupost de la Generalitat".
"Dotar el Parlament de mitjans, la qual cosa significa facultatius, experts, juristes, politòlegs i sociòlegs, com en la majoria de parlaments, pot ajudar, en un moment en què hi ha hagut certa pèrdua de coneixement o d'experiència política, a fer millor la feina i a legislar millor", ha apuntat.
DISCURSOS D'ODI
La tensió entre la llibertat d'expressió del parlamentari i determinats discursos d'odi és un altre dels aspectes que, segons Ridao, cal abordar perquè "hi ha hagut expressions que de vegades, en funció del llistó moral de cadascú, poden haver estat percebudes com a inconvenients o contràries a la cambra".
Segons Ridao, la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació amb la inviolabilitat del parlamentari és "molt generosa i liberal, en el sentit que permet qualsevol tipus d'expressió, pràcticament, a l'esfera parlamentària".
Malgrat tot, el jurista deixa clar que hi ha un límit que, a parer seu, no s'ha de traspassar: el delicte d'odi; per la qual cosa ha demanat diferenciar determinades expressions que van dirigides a col·lectius minoritzats de crítiques que es dirigeixin a un partit o persona concreta.
I, encara que reconeix que és una qüestió delicada i que no té una solució definitiva perquè "depèn del llistó moral de cadascú", creu que hauria de partir de l'autocontrol dels diputats, més enllà del control que pot exercir el president del Parlament sobre la base de les competències que li assigna el reglament de la cambra.
AMNISTIA
Després de l'aval del TC a la llei d'amnistia, Ridao ha lamentat que determinats òrgans judicials s'han deixat portar "per la seva pulsió política i, fins i tot, pel seu orgull patriòtic, la qual cosa ha evidenciat un activisme polític i militant que no els correspon".
"Els jutges el que han de fer és aplicar la llei del legislador democràtic, per la qual cosa qualsevol temptació de no aplicar o dilatar l'aplicació d'una llei com aquesta és lamentable", ha resolt.
