Publicat 18/03/2019 09:22

La JEC reprendrà la polèmica dels llaços grocs amb l'abstenció dels dos magistrats del procés

Pancarta del Palau de la Generalitat por soberanistas presos o en el extranjero
EUROPA PRESS

Torra s'exposa a una sanció de fins a 3.000 euros i podria acabar davant de la Justícia per un delicte de desobedincia

MADRID, 18 març (EUROPA PRESS) -

La Junta Electoral Central (JEC) reprendr aquest dilluns la polmica dels llaos grocs i les estelades després que el president d'aquesta comunitat, Quim Torra, hagi desobet la seva ordre de retirar aquests símbols dels edificis de la Generalitat i davant de la petició de Cs que es prenguin mesures davant d'aquest incompliment.

Dilluns passat, la JEC va donar 48 hores a Torra per procedir a retirar les estelades i els llaos grocs dels edificis i espais públics atenent així una petició registrada per Cs, que es queixava de l'exhibició de símbols ideolgics o partidistes, cosa que est prohibida per l'article 50 de la llei orgnica del rgim electoral general (LOREG).

En la seva resolució, l'organisme encarregat de vetllar pels processos electorals argumentava que la llei prohibeix que els poders públics prenguin partit en les eleccions i que tant el lla groc pels presos del procés independentista com la bandera estelada són "símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents a les eleccions" del proper 28 d'abril.

LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ NO VAL PER ALS GOVERNANTS

No obstant aix, en complir-se les 48 hores dictades per la JEC, el president de la Generalitat va presentar dimecres passat un escrit en qu avisava que no retiraria els símbols independentistes de les faanes públiques en allegar que respecta "el dret fonamental a la llibertat d'expressió dels treballadors públics". La JEC ja va argumentar que la llibertat d'expressió no és aplicable als governants, que han de ser neutrals en període electoral.

Amb la seva decisió Torra i altres alts crrecs del Govern catal s'exposen a l'obertura d'un expedient per part de la JEC que pot derivar en multes de 300 a 3.000 euros, i de fet Ciutadans, que va ser qui va reclamar la retirada dels símbols de l'independentisme, ja ha denunciat Torra davant de l'organisme arbitral pel seu incompliment.

I s'obre també una altra via, la penal, si la JEC aprecia indicis que s'ha coms un delicte de desobedincia i posa els fets en coneixement de la Fiscalia perqu obri una investigació. Ciutadans ja ho va fer aquest divendres denunciant a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'incompliment de Quim Torra.

El PP, per altra banda, va presentar una altra denúncia davant de la Fiscalia General de l'Estat contra Torra, a qui acusa d'un delicte de denegació d'auxili a requeriment d'autoritat competent --penat amb la suspensió de crrec públic entre 2 i 3 anys-- per negar-se a retirar les estelades i els llaos grocs dels edificis públics. En el seu escrit, els populars solliciten que s'obri investigació i es porti l'assumpte a l'Audincia Nacional en ser la JEC alta autoritat.

EL PRECEDENT DE SIS MESOS D'INHABILITACIÓ

Hi ha un precedent per un fet similar, el cas de l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montserrat Venturós, de la CUP, que va ser condemnada el 2018 a sis mesos d'inhabilitació per exercir qualsevol crrec públic i a una multa de 540 euros, la mínima atribuble en un delicte de desobedincia, per haver-se negat a despenjar una bandera estelada collocada a la balconada de l'Ajuntament durant les eleccions autonmiques i generals del 2015.

Tant les allegacions de Torra com l'escrit de denúncia del partit taronja seran estudiats aquest dilluns pels membres de la Junta Electoral Central, encara que dos d'ells s'inhibiran, com va passar dilluns passat amb la resolució original.

Es tracta dels magistrats Luciano Varela i Ana Ferrer, que a més de pertnyer a la JEC formen part del tribunal que jutja als polítics independentistes processats pel referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017. La seva idea és apartar-se de qualsevol qüestió que guardi relació amb el procediment judicial.

L'assumpte quedar, per tant, en mans dels altres tretze integrants de la JEC: els cinc catedrtics proposats a principis de legislatura pel PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans i els altres sis jutges del Tribunal Suprem que van ser elegits en el seu moment per sorteig.

En les reunions de la Junta Electoral que se celebren al Congrés, assisteixen també dues persones més com a membres nats, per sense vot, el president de l'Institut Nacional d'Estadística i director de l'Oficina del Cens Electoral, Juan Manuel Rodríguez Poo, i el secretari general del Congrés, Carlos Gutiérrez Vicén, que exerceix com a secretari de l'organisme.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés