Publicat 17/3/2019 13:54:44 +01:00CET

La JEC reprèn demà la polèmica dels llaços grocs amb l'abstenció dels dos magistrats del procés

Manifestación independentista en Madrid contra el juicio del 'procés'
Ricardo Rubio - Europa Press

Torra s'exposa a una sanció de fins a 3.000 euros i podria acabar davant la justícia per un delicte de desobedincia

MADRID, 17 mar� (EUROPA PRESS) -

La Junta Electoral Central (JEC) reprendr aquest dilluns la polmica dels llaos grocs i les estelades després que el president d'aquesta comunitat, Quim Torra, hagi desobet la seva ordre de retirar aquests símbols dels edificis de la Generalitat i davant la petició de Ciutadans que es prenguin mesures davant aquest incompliment.

Dilluns passat, la JEC va donar 48 hores a Torra per procedir a retirar les estelades i els llaos grocs dels edificis i espais públics atenent així una petició registrada per Ciutadans, que es queixava de l'exhibició de símbols ideolgics o partidistes, cosa prohibida per l'article 50 de la Llei Orgnica del Rgim Electoral General (LOREG).

En la seva resolució, l'organisme encarregat de vetllar pels processos electorals argumentava que la llei prohibeix que els poders públics prenguin partit en les eleccions i que tant el lla groc pels presos del procés independentista com la bandera estelada són "símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents a les eleccions" del proper 28 d'abril.

LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ NO VAL PER ALS GOVERNANTS

No obstant aix, en complir-se les 48 hores dictades per la JEC, el president de la Generalitat va presentar el dimecres un escrit avisant que no retiraria els símbols independentistes de les faanes públiques allegant que respecta "el dret fonamental a la llibertat d'expressió dels empleats públics". La JEC ja va argumentar que la llibertat d'expressió no és aplicable als governants, que han de ser neutrals en període electoral.

Amb la seva decisió Torra i altres alts crrecs del Govern catal s'exposen a l'obertura d'un expedient per part de la JEC que pot derivar en multes de 300 a 3.000 euros, i de fet Ciutadans, que va ser qui va reclamar la retirada dels símbols de l'independentisme, ja ha denunciat Torra davant l'organisme arbitral pel seu incompliment.

I s'obre també una altra via, la penal, si la JEC aprecia indicis que s'ha coms un delicte de desobedincia i posa els fets en coneixement de la Fiscalia perqu obri una investigació. Ciutadans ja ho va fer aquest divendres denunciant a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'incompliment de Quim Torra.

El PP, per la seva banda, va presentar una altra denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat contra Torra, al que acusa d'un delicte de denegació d'auxili a requeriment d'autoritat competent --penat amb la suspensió de crrec públic entre 2 i 3 anys-- per negar-se a retirar les estelades i llaos grocs dels edificis públics. En el seu escrit, els 'populars' solliciten que s'obri investigació i es porti l'assumpte a l'Audincia Nacional per ser la JEC alta autoritat.

EL PRECEDENT DE SIS MESOS D'INHABILITACIÓ

Hi ha un precedent per un fet similar, el cas de l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montserrat Venturós, de la CUP, que va ser condemnada el 2018 a sis mesos d'inhabilitació per exercir qualsevol crrec públic i a una multa de 540 euros, la mínima atribuble a un delicte de desobedincia, per haver-se negat a despenjar una bandera estelada collocada en la balconada de l'ajuntament durant les eleccions autonmiques i generals de 2015.

Tant les allegacions de Torra com l'escrit de denúncia del partit taronja seran estudiats aquest dilluns pels membres de la Junta Electoral Central, encara que dos d'ells s'inhibiran, com va ocórrer dilluns passat amb la resolució original.

Es tracta dels magistrats Luciano Varela i Ana Ferrer, que a més de pertnyer a la JEC formen part del tribunal que jutja els polítics independentistes processats pel referndum de l'1-O. La seva idea és apartar-se de qualsevol qüestió que guardi relació amb el procediment judicial.

El tema quedar, per tant, en mans dels altres tretze integrants de la JEC: els cinc catedrtics proposats a principis de la legislatura per PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans i els altres sis jutges del Tribunal Suprem que van ser en el seu moment triats per sorteig.

A les reunions de la Junta Electoral que se celebren al Congrés, assisteixen també unes altres dues persones com a membres nats, per sense vot, el president de l'Institut Nacional d'Estadística i director de l'Oficina del Cens Electoral, Juan Manuel Rodríguez Poo, i el secretari general del Congrés, Carlos Gutiérrez Vicén, que exerceix com a secretari de l'organisme.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés