La via administrativa comporta una multa de 300 a 3.000 euros i la penal pot arribar a la inhabilitació per un delicte de desobedincia
MADRID, 18 març (EUROPA PRESS) -
La Junta Electoral Central (JEC) ha desestimat el recurs del president de la Generaltat, Quim Torra, contra l'ordre de retirar els llaos grocs i estelades dels edificis de la Generalitat per ser contraris a la neutralitat que s'exigeix als poders públics en període electoral, i li ha donat 24 hores per complir aquesta resolució avisant que, en cas contrari, podria exigir-li responsabilitats "administratives i, si escau, penals".
"Reiterar al president de la Generalitat el requeriment perqu en el termini de 24 hores ordeni la retirada de les banderes estelades i dels llaos grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat, advertint-li de les responsabilitats administratives i, si escau, penals, en qu pogués incórrer si persisteix en la desobedincia", assenyala la resolució aprovada aquest dilluns a la tarda.
Fa una setmana, la JEC va donar 48 hores a Torra per procedir a retirar aquests símbols independentistes dels edificis i espais públics atenent així una petició registrada per Cs, que es queixava de l'exhibició de símbols ideolgics o partidistes, cosa prohibida per l'article 50 de la llei orgnica del rgim electoral general (Loreg).
En la seva resolució, l'organisme encarregat de vetllar pels processos electorals argumentava que la llei prohibeix que els poders públics prenguin partit en les eleccions i que tant el lla groc pels presos del procés independentista com la bandera estelada són "símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents a les eleccions" del proper 28 d'abril.
En complir-se les 48 hores dictades per la JEC, el president de la Generalitat va presentar un escrit en qu avisava que no retiraria aquests símbols de les faanes públiques en allegar que respecta "el dret fonamental a la llibertat d'expressió dels empleats públics".
La JEC ja va argumentar que la llibertat d'expressió no és aplicable als governants, que han de ser neutrals en període electoral.
Com que la JEC ja havia avisat que la seva ordre de la passada setmana no era recurrible per la via administrativa, interpreta que l'escrit de Torra és un recurs de reposició i accepta estudiar-lo, després de la qual cosa opta finalment per desestimar-lo.
SÍMBOLS LEGÍTIMS, PER ARA NO TOCA
Enfront de la consideració de Torra sobre que la bandera estelada és un "símbol que representa un anhel de llibertat i una reivindicació democrtica, legítima, legal i no violenta", la Junta Electoral replica que és "un símbol legítim" que reflecteix les aspiracions d'una part de la societat, la independentista, i que pot ser utilitzat per les formacions polítiques en la seva propaganda electoral, per no els poders públics "almenys durant els períodes electorals", perqu la Loreg els exigeix "mantenir una rigorosa neutralitat política".
I quan Torra s'escuda en resolucions del Parlament per menysprear el que s'estableix en la Loreg, la JEC li recorda que el Tribunal Constitucional ja va sentenciar que "en l'Estat constitucional el principi democrtic no pot desvincular-se de la primacia incondicional de la Constitució, sense que existeixin, per al poder públic, espais lliures de la Constitució o mbits d'immunitat enfront d'ella".
Quant als llaos grocs, l'argumentació és similar, perqu es tracta d'un símbol que pretén recordar que dirigents o candidats pertanyents a formacions polítiques que es presenten a les properes eleccions es troben en situació de presó preventiva.
"També aquí aquest símbol pot utilitzar-se legítimament per determinades formacions polítiques, per no per les autoritats públiques que han de respectar la neutralitat política durant els processos electorals", li recorda.
Sobre les dificultats legals allegades per la Generalitat per complir amb l'ordre de retirar aquests símbols per l'existncia de multitud d'edificis públics que no són propietat d'aquesta institució o que no són gestionats directament per la Generalitat, la JEC assenyala que "tampoc pot resultar excusa per a l'execució de la resolució impugnada: d'una part perqu la majoria d'aquests edificis públics depenen de la Presidncia o d'alguna Conselleria de la Generalitat; i d'una altra, perqu bastaria amb indicar a la Junta Electoral Central aquells edificis concrets en els quals es produís aquesta situació".
Finalment, rebutja també l'argument de respectar el dret fonamental a la llibertat d'expressió dels treballadors públics, perqu "aquest dret no inclou la utilització d'edificis i llocs públics de manera partidista" i a més els funcionaris estan obligats a respectar l'ordenament jurídic, que també inclou la Loreg, que estableix el principi de neutralitat dels poders públics.
El mxim organisme arbitral dels comicis conclou en donar 24 hores més a Torra per complir amb la retirada de llaos grocs i banderes estelades, i aquesta vegada ja afegeix l'avís que, si no ho fa, incorrer en responsabilitats administratives, la qual cosa li pot suposar una multa de 300 a 3.000 euros, per també penals "si persisteix en la desobedincia a aquests Acords de la Junta Electoral Central".
ENCARREGA AL GOVERN CENTRAL QUE VIGILI EL COMPLIMENT
Hi ha un precedent per un fet similar, el de l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montserrat Venturós, de la CUP, que va ser condemnada el 2018 a sis mesos d'inhabilitació per exercir qualsevol crrec públic i a una multa de 540 euros, la mínima atribuble a un delicte de desobedincia, per haver-se negat a despenjar una estelada collocada a l'Ajuntament durant les eleccions autonmiques i generals del 2015.
La JEC requereix la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, perqu informi la Junta Electoral de si, dins del termini previst, s'ha donat compliment a l'acord per després "deduir, si escau, les responsabilitats en les quals s'hagi pogut incórrer per no fer-ho".
Aquesta decisió, reitera la JEC, és ferma en via administrativa i ja només li cal interposar un recurs contenciós-administratiu davant de la Sala Tercera del Tribunal Suprem.
