Creu que hi haurà 3 grups a la dreta del PPE i veu "important" saber on se situarà el cordó sanitari
BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
El director de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu (PE), Jaume Duch, ha celebrat que després de les eleccions europees del 9 de juny "la primera cosa que salta a la vista al nou hemicicle és que hi continuï havent una majoria proeuropea".
En un diàleg amb el director del Cidob, Pol Morillas, aquest dilluns dins el Curs d'Estiu Sofia Corradi, Duch ha assegurat que a la dreta del PPE s'hi podran formar "fàcilment tres grups" parlamentaris: el dels ultraconservadors al Parlament Europeu, Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), que ja està constituït, i dues famílies més formades per "sobiranistes i patriotes".
Ha explicat que el dels patriotes estaria impulsat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que "si aconsegueix absorbir el grup Identitat i Democràcia (ID) es podria col·locar en tercera, quarta o cinquena força".
També ha detallat que es podria formar un grup de sobiranistes si aconsegueixen reunir diputats de set països diferents, i en el qual hi hauria Alternativa per a Alemanya (AfD) i l'extrema dreta polonesa, a més de diputats individuals, principalment de països de l'est.
COALICIÓ CENTRAL
Quant a les coalicions parlamentàries, Duch ha sostingut que no serà operativa la de centredreta, mentre que sí que ho continuarà sent la de centre històrica, que va des del PPE, els socialistes i els liberals, i a la qual de vegades s'han sumat Els Verds.
Duch ha afirmat que la "sorpresa positiva" que continuï la majoria històrica a l'Eurocambra es veurà complicada pel funcionament del Consell de la UE, després de l'arribada al poder a diferents països de forces polítiques que no pertanyen a les famílies històriques que van fundar la UE.
El portaveu del Parlament Europeu també ha assegurat que serà "important" saber on se situarà el cordó sanitari que en anteriors legislatures s'ha col·locat a l'extrema dreta, i que serà determinant per elegir les vicepresidències i les presidències de les comissions.
Ha advertit que dins l'extrema dreta hi ha formacions que aposten per crear grups funcionals i no tant "tècnics" com hi havia abans, en què els integrants prenien posició sobre els grans debats a l'hemicicle, però no participaven en les comissions debatent les esmenes.
El portaveu de l'Eurocambra ha atribuït aquests canvis al fet que "en aquesta part de l'hemicicle hi comença ha haver governs", és a dir, que alguns partits d'extrema dreta han arribat a executius dels seus països, i també ha assenyalat que dins aquest espectre ideològic hi ha moltes diferències internes, entre les quals ha destacat el suport a Rússia o a Ucraïna en la guerra.
PARTICIPACIÓ
S'ha mostrat "bastant satisfet" amb la participació del 51% en els comicis que, assegura, ha augmentat a 14 països i s'ha reduït la diferència entre els països de l'oest i els de l'est de la UE.
Quant a la baixada de la participació a Espanya, Duch ho ha atribuït al fet que les eleccions del 2019 van coincidir amb les municipals, però ha destacat que hi ha hagut "un augment de 5 punts en comparació amb el 2014", quan no van coincidir amb altres comicis.
Sobre la influència dels eurodiputats espanyols en els diferents grups, Duch ha destacat que tant en el PPE com en el grup socialista són els segons en nombre d'eurodiputats, per la qual cosa aquestes delegacions "poden aspirar a presidències de comissions importants i, en els dos casos, podria suposar tenir presència a la Mesa del PE", fet que seria una novetat perquè cap eurodiputat espanyol hi ha estat.
