BARCELONA, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
El portaveu de l'Eurocambra, Jaume Duch, ha afirmat aquest divendres que "Londres, des del minut 1 del Brexit, ha intentat trencar la unitat europea" i ha buscat acords bilaterals amb alguns Estats europeus, encara que ha destacat que no ho ha aconseguit.
En un esmorzar informatiu a l'Oficina del Parlament Europeu de Barcelona, en conversa amb el periodista Lluís Uría, Duch ha lamentat que els ministres britànics van donar sensació d'"amateurisme" en intentar sense èxit aquestes negociacions país per país, i ha celebrat que els Estats membres no van entrar en aquest joc.
Sobre les negociacions, veu bona coordinació de la Comissió Europea, el Parlament i el Consell, que tenen clar què poden acceptar, mentre que els britànics es debaten: "Uns volen quedar-se sense que es noti que et quedes i d'altres volen sortir sense saber què podran fer una vegada surtin".
Preguntat sobre què succeiria si la UE acceptés la pretensió del Regne Unit de quedar-se al mercat comú però poder limitar la llibertat de circulació de les persones, amb un 'Brexit a la carta', Duch ha respost que "si això s'acceptés seria la fi de la UE".
A més, considera que acceptar totes les condicions que vol imposar el Regne Unit obriria la porta al fet que altres Estats volguessin sumar-se: "L'endemà hi hauria cua".
Sobre el calendari de l'acord, preveu que la negociació entre la Comissió i el Govern britànic es tanqui durant la tardor i que després decideixi el Parlament, que pot arribar la decisió abans de les eleccions europees del maig; però si no hi hagués acord seria "un Brexit complicadíssim" i la fase transitòria duraria molt més del previst.
ELECCIONS EUROPEES
Jaume Duch creu que el Parlament tindrà menys bipartidisme després de les eleccions europees del maig, ja que es preveu que els dos grups majoritaris --popular i socialista-- no superin el 50% d'escons.
Ha afegit que s'haurà de veure com quedarà redistribuït l'espai liberal després d'irrompre l'opció política del president francès Emmanuel Macron, i com es reestructurarà l'euroescepticisme després de la marxa de la francesa Marine Le Pen i del britànic Nigel Farage.
Sobre que en alguns països coincideixin amb eleccions internes --com les municipals i algunes autonòmiques a Espanya--, ha reflexionat que té punts positius i negatius: mobilitzen la gent a votar, però el debat europeu "pot quedar tapat".
ASSUMPTES PROPIS
El portaveu valora que aquests comicis arriben quan la UE té una "narrativa pròpia" amb assumptes rellevants com la immigració, l'amenaça gihadista, el creixement econòmic i el Brexit.
Duch ha dit que, malgrat el moviment euroescèptic a diversos països, la ciutadania diu en les enquestes que confia més en la UE que en els seus governs nacionals i considera que funciona millor que el seu propi Estat.
No obstant això, ha admès que la gent té una visió funcional de la UE i vol veure la seva utilitat concreta en els problemes: "Si no resol aquestes qüestions es buscaran altres solucions".
