Jaume Collboni considera "fonamental" el món local perquè la transformació arribi a cada racó

Bonomi (Confindustria) demana replantejar les regles europees amb objectius econmics clars i diferenciats

BARCELONA, 19 juny (EUROPA PRESS) -

El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit aquest dissabte que és "fonamental" el paper del sector públic local i el refor de les aliances públicoprivades perqu la transformació arribi a tots els pobles i pimes.

Ho ha defensat en l'obertura de la segona jornada del XVIII Frum de Dileg Espanya-Itlia juntament amb la transició energtica III', amb l'administrador delegat de PwC Itlia Andrea Toselli; el president de Confindustria, Carlo Bonomi; el conseller d'Urbanisme de Mil Pierfrancesco Maran; la cofundadora de Saye Marta Llaquet i la cofundadora de Bookabook Emanuela Furiosi.

Collboni també veu molt important que el conjunt de la ciutadania percebi que aquesta nova etapa de transformació arriba a tot arreu i que les pimes no es quedin enrere, i ha dit que els fons europeus acceleren i escalen la transformació.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona ha demanat collaboració publicoprivada, que considera que n'hi ha en la formulació dels fons europeus, i collaboració entre institucions per enfocar els objectius que comparteixen.

Ha explicat que el Barcelona Green Deal, el pla de la capital catalana que en quatre anys significa 700 milions d'inversió en promoció econmica de la ciutat i 1.800 milions d'inversió en obra: "Ara com ara, l'Ajuntament de Barcelona és en aquest país el primer inversor públic".

DIVERSIFICACIÓ DE L'ECONOMIA

Ha recordat que Barcelona s'ha presentat a unes 23 manifestacions d'inters i ha postulat a més de 100 projectes públics, publicoprivats i privats, per a la transformació de la ciutat en l'mbit de la sostenibilitat i la digitalització.

"Aix ja s'ha traduit ja en 22 projectes tractors que estan fonamentats en el talent i la tecnologia i en sis rees de desenvolupament urb", ha dit, i ha afegit que és una transformació que ja est en marxa i que est alineada en la diversificació de l'economia.

Ha defensat que la transformació va en línia amb la diversificació perqu "aquí radica l'xit futur de la ciutat amb parmetres nous i ha dit que Barcelona té tots els elements perqu en la nova etapa de competitivitat global pugui sortir victoriosa en favor de la creació d'ocupació i el benestar dels ciutadans.

CARLO BONOMI (CONFINDUSTRIA)

Bonomi (que ha intervingut telemticament) ha demanat "aprendre dels errors del passat" per afavorir la recuperació i l'estabilitat financera, modificar les regles europees amb objectius clars i diferenciats i implementar polítiques anticícliques mitjanant la implantació d'un pressupost permanent per a Europa, i més participació ciutadana.

"Si no tenim xit en aquesta implementació, el dany per als nostres pasos seria immens i ho pagaríem durant molts anys. Ens arrisquem i arrisquem el futur de les properes generacions; no només a Europa, sinó a tot el món. És una oportunitat histrica", ha afegit.

ANDREA TOSELLI (PWC)

Toselli ha defensat que amb la pandmia ha aprs que "treballar a distncia és només una part de la vida professional i no pot ser l'única", que cal procurar més conciliació i estalviar temps en el desplaament cap al lloc de feina --fer servir el patrimoni immobiliari de les ciutats--.

Ha posat en valor que, en el cas de la seva empresa, van ser els mateixos treballadors els qui van insistir a tornar perqu necessitaven socialitzar.

PIERFRANCESCO MARAN (MIL)

Maran ha incidit que avui "la collaboració és més important que la competició", i que des de fa més de 10 anys les ciutats europees tenen una planificació encaminada als objectius del pla Next Generation EU, és a dir, que el que permet aquesta inversió és accelerar els plans que ja tenien, per que haguessin trigat més temps a dur a terme.

A més, Pierfrancesco Maran ha posat en valor el concepte de 'superilla' a Barcelona i, d'altra banda, la celebració dels Jocs Olímpics del 2026 a Mil.

LLAQUET (SAYE) I FURIOSI (BOOKABOOK)

Llaquet ha explicat que la vessant sostenible de la seva empresa "est molt alineada amb els valors de Barcelona" i que té una part digital, perqu es va fundar a través d'un crowdfunding --i el 85% de la facturació es fa a través de la web-- i d'internacionalització, perqu venen a tothom.

Marta Llaquet també ha subratllat que són un equip amb un 60% de dones i l'ajuda de Barcelona Activa.

Furiosi ha assegurat que la idea inicial de la seva empresa va néixer a Barcelona tot i que es va crear com una empresa emergent a Itlia, i ha destacat la importncia d'estar innovant en un sector "molt tradicional com l'editorial".