Vox demanava 2 anys de presó i una multa per un presumpte delicte d'odi
BARCELONA, 12 maig (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona ha absolt l'humorista Jair Domínguez del delicte d'odi pel qual l'acusació particular, exercida per Vox, sol·licitava 2 anys de presó i una multa per dir en un programa radiofònic que "al feixisme, als nazis, se'ls combat amb un cop de puny a la boca".
En la sentència consultada per Europa Press, el tribunal de la secció 3 de l'Audiència de Barcelona considera que "no es compleixen les exigències jurisprudencials" per concloure que es tracta d'una expressió amb rellevància penal constitutiva d'un delicte d'odi.
Es basa en un informe d'intel·ligència elaborat pels Mososs d'Esquadra, "objectiu i imparcial", en el qual es va valorar el context del programa, la seva durada, la intenció de les expressions proferides per l'humorista, la capacitat de reacció pública i d'incitació a la violència, l'audiència a la qual anava adreçat i la franja horària en què es va emetre.
SARCASME
El tribunal conclou que les expressions de Jair Domínguez en un programa de Catalunya Ràdio, emès 2 dies després de les eleccions del 14 de febrer del 2021, en les quals Vox va entrar per primera vegada al Parlament, es van emmarcar dins un programa d'entreteniment.
La manifestació de Domínguez va ser "una reflexió sarcàstica i irònica", adreçada a persones de diverses opinions polítiques i no a entorns violents antagònics a Vox que poguessin reaccionar violentament a les expressions proferides.
A més a més, remetent-se a l'informe dels Mossos i tal com va manifestar l'acusat en el judici, es van fer dins la secció 'Bon dia de merda', també de caire sarcàstic i to humorístic, en la qual predominava "l'exageració, l'histrionisme i fins i tot la provocació".
Sobre l'expressió "al feixisme, als nazis, se'ls combat amb un cop de puny a la boca" el tribunal entén, com va explicar el processat, que no té una interpretació literal, sinó que s'ha d'entendre en un sentit metafòric.
Per tot això, sense entrar a valorar si considera correcte o no l'ús i el to de les paraules de l'humorista, conclou que queden emparades pel dret a la llibertat d'expressió en no concórrer els indicadors que atorguen al missatge una aptitud per incitar a l'odi i que, per tant, que sigui mereixedor de resposta penal.
Argumenta que no es pot assegurar que el missatge pretengués suscitar reaccions violentes cap al partit polític Vox, que no es tracta d'una conducta reiterada, sinó d'un fet puntual, que no comporta l'exteriorització d'una idea o opinió que impliqui un perill real i, en conseqüència, que no es compleix la potencialitat que exigeix la jurisprudència per a la creació d'un perill.
