El govern de Netanyahu encara troba a faltar més empatia per part de l'executiu espanyol després de l'atac de Hamas
JERUSALEM, 3 maig (De l'enviada especial d'Europa Press, Leyre Guijo) -
Israel continuarà de moment sense ambaixador a Madrid després que el seu representant a Espanya, Rodica Radien-Gordon, va ser cridada a consultes el maig del 2024 arran del reconeixement de l'Estat palestí, i el govern de Benjamin Netanyahu no ha enviat des d'aleshores cap altre diplomàtic per ocupar el lloc, encara que no descarta que pugui passar pròximament.
Així ho traslladen les fonts diplomàtiques israelianes a Europa Press, que continuen trobant a faltar més comprensió i empatia per part del Govern central cap a la situació en què es troba Israel des de l'atac terrorista de Hamas el 7 d'octubre del 2023.
Aquest atac, que amb 1.200 morts i més de 200 segrestats és el més patit en la història del país des de la seva independència el 1948, ha provocat un "trauma nacional" i al Govern israelià li agradaria trobar una millor entesa per part de països amics com és el cas d'Espanya, amb el qual hi ha llaços històrics de tota mena.
Israel va cridar a consultes la seva ambaixadora a Madrid de manera immediata després que el president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar el reconeixement de Palestina el 28 de maig passat. Aleshores, ja se sabia que Radien-Gordon es jubilava al juliol i havia estat designat un successor, Zvi Vapni.
No obstant això, aquest successor no va arribar al càrrec, ja que el Govern israelià no va donar llum verda al seu trasllat a Madrid. En aquest context, el desembre passat Vapni va ser nomenat ambaixador als Països Baixos, i va deixar vacant el lloc a Espanya. Segons les fonts consultades, "la porta no està tancada" per al nomenament d'un substitut, però no serà imminent.
ÚLTIM DESACORD
L'últim desacord entre els dos governs arran de la cancel·lació d'un contracte per a l'adquisició de bales per a la Guàrdia Civil a una empresa israeliana --i que amenaçava amb fer saltar per l'aire el govern de coalició-- ha tornat a posar de manifest que la relació a nivell polític no travessa el seu millor moment.
Des del Ministeri d'Exteriors israelià van condemnar la decisió de l'executiu espanyol i van criticar que amb això estava "sacrificant consideracions de seguretat per finalitats polítiques" i es continuava situant "a la banda equivocada de la història", en contra dels jueus.
Amb tot, i malgrat que a Israel no s'entén que Espanya reconegués Palestina, no s'ha fet el pas en aquest any transcorregut de trencar relacions, com sí que va passar amb Irlanda, país que també va reconèixer l'Estat palestí i on el desembre passat va tancar la seva ambaixada davant de la manca d'interlocució després que es passessin "totes les línies vermelles", en paraules del ministre d'Exteriors, Gideon Saar.
L'Ambaixada israeliana a Madrid continua operativa, amb un encarregat de negocis al capdavant, i contactes en tots els àmbits, i l'Ambaixada espanyola a Tel-Aviv, que encapçala Ana Sálomon, també funciona amb normalitat. Així, les fonts consultades confien que la relació bilateral es pugui recanalitzar pròximament i veuen en el 40è aniversari de les relacions bilaterals el gener del 2026 un "bon moment".
Mentrestant, aquesta setmana hi va haver un gest de distensió ja que el ministre d'Exteriors israelià va parlar amb el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares, per demanar ajuda per fer front als greus incendis forestals als afores de Jerusalem i Espanya va respondre de manera afirmativa anunciant l'enviament de dos avions.
