BARCELONA, 15 abr. (EUROPA PRESS) -
Irídia ha interposat un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional per exigir responsabilitats per la lesió cranial que va patir un manifestant després de rebre l'impacte d'un projectil policial el 16 d'octubre del 2019 davant la conselleria d'Interior, a Barcelona, ha informat l'entitat en un comunicat.
Els fets s'emmarquen en la protesta després de publicar-se la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar 12 acusats de promoure el procés independentista a Catalunya l'1 d'octubre del 2017.
Irídia assegura que l'afectat estava amb un grup d'amics en una concentració pacífica a la cruïlla del passeig Sant Joan amb el carrer Diputació de Barcelona.
Cap a les 20 hores, uns manifestants van començar a arrossegar tanques i a llançar objectes a la línia policial, davant l'Institut Sagrat Cor i, en resposta, agents dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van disparar projectils de foam i bales de goma, assegura Irídia.
Un d'aquests projectils va impactar al cap del manifestant i li va provocar una fractura cranial per la qual va haver de ser operat d'urgència i que li ha deixat seqüeles físiques permanents, a més de possibles afectacions psicològiques derivades d'aquest incident.
"NEXE CAUSAL"
Un informe mèdic pericial elaborat per un doctor especialista en traumatologia i en valoració del dany acredita "un nexe causal cert i directe entre les lesions patides pel pacient i l'impacte d'una bala de foam" i afegeix que les ferides són totalment compatibles.
No obstant això, Irídia lamenta que tant la Generalitat de Catalunya com l'administració general de l'Estat s'han negat a assumir la responsabilitat d'aquests fets i, després d'interposar dues reclamacions de responsabilitat patrimonial, cadascuna "ha atribuït la culpa a l'altra, fet que ha generat una situació d'impunitat inacceptable" i ha deixat la víctima sense una reparació.
La resolució de desestimació del Ministeri d'Interior, consultada per Europa Press, assegura que "en aquell moment i lloc no hi havia efectius de la Policia Nacional" i que els agents que hi van anar per donar suport van arribar quan ja s'havien produït incidents d'ordre públic greus i una intervenció per part dels Mossos, per la qual cosa desestima la reclamació de responsabilitat patrimonial.
En la mateixa línia, la Generalitat tampoc no va assumir la responsabilitat, segons la resolució consultada per Europa Press, en al·legar que els Mossos que van participar en aquella intervenció "no van efectuar ni un sol tret amb llançadora i l'ús d'aquesta eina va ser estrictament dissuasiu" i que no se sap si la Policia Nacional, present al lloc, en va fer ús.
