Actualitzat 02/06/2026 12:36

Irídia i Òmnium recorren contra l'arxivament del cas de tortures a les germanes Serra

Archivo - L'activista Blanca Serra en una imatge d'arxiu
EUROPA PRESS - Arxiu

Afirmen que "consten clarament identificats" els inspectors que van participar en els fets

BARCELONA, 2 juny (EUROPA PRESS) -

Irídia-Centre de Defensa dels Drets Humans ha presentat, amb el suport d'Òmnium Cultural i de la família Serra, un recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Barcelona contra l'arxivament de la causa per presumptes tortures a les germanes Blanca i Eva Serra a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme i la Transició amb l'objectiu que se n'identifiqui els responsables.

En el recurs presentat, consultat per Europa Press, l'entitat rebat l'argumentació del jutjat d'instrucció 6 de Barcelona, que va dictar el sobreseïment provisional al·legant que no constava la identitat dels autors contra els quals poder dirigir l'acció penal ja que la denunciant, Blanca Serra (morta a l'abril), va manifestar que no sabia quins agents van participar en els fets.

Irídia assegura que en la documentació que es va entregar a Serra, juntament amb el decret de Fiscalia de conclusions en seu de diligències d'investigació preprocessal, que va incorporar al procediment el ministeri públic, s'afirma que "consten clarament identificats" els agents inspectors de la Segona Brigada d'Investigació (Brigada Político-Social) de la Prefectura Superior de Barcelona que hi van participar.

En aquesta documentació, prossegueix l'entitat, consten identificats pel seu número policial 5 inspectors de la Brigada Político-Social que van practicar les detencions, a més de l'entrada i escorcoll al domicili de les germanes Serra i les seves declaracions.

També consta identificat, per la seva signatura en els documents obrants en les actuacions, l'aleshores cap superior de la Prefectura de la Via Laietana, que en la seva condició de superior jeràrquic sabia o havia de saber la manera de procedir dels inspectors al seu càrrec i, en conseqüència, hauria "ordenat, permès o consentit" el delicte de lesa humanitat mitjançant tortures.

L'entitat demana a l'Audiència de Barcelona que s'acordin diligències d'investigació que permetin la identificació plena dels responsables d'aquests fets i assenyala que "resulta absolutament preocupant i precipitat" que el jutjat d'instrucció, sense haver practicat la mínima tasca investigadora, decideixi arxivar les actuacions.

En aquest sentit, recorda l'obligació de l'Estat d'investigar específicament i de manera exhaustiva les denúncies de tortura, exhaurint els mitjans raonables al seu abast, en els casos en què hi hagi indicis de maltractament per part d'agents policials, en aplicació de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha condemnat fins a 13 vegades Espanya per la vulneració de l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans.

FISCALIA

L'entitat recorda que la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia va concloure, en un decret emès al març, que Blanca i Eva Serra van ser víctimes de tortures per motius polítics en el context de la repressió franquista.

En concret, que van patir quatre detencions amb tortura, uns fets que van ser qualificats de crims contra la humanitat, reconeixent-les com a víctimes, d'acord amb la llei de memòria democràtica, si bé va sol·licitar l'arxivament de les diligències en considerar que no en podia identificar els responsables, i va fer al·lusió a les dificultats per accedir a la documentació policial.

El decret va ser remès al jutjat d'instrucció 6 de Barcelona, que va obrir diligències prèvies per la possible existència d'un delicte de lesa humanitat en forma de tortures, però que va acordar, alhora, el sobreseïment per manca d'autor conegut.

Contador

Contingut patrocinat