BARCELONA 31 oct. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec) i l'Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han descobert el mecanisme que explica perquè les cèl·lules humanes poden deformar-se de forma extrema sense trencar-se ni causar perjudicis.
L'estudi, que publica 'Nature', mostra una nova propietat física de les cèl·lules, a la qual denominen superelasticitat activa, que explica la seva capacitat inusual per suportar deformacions extremes.
El treball, impulsat per la Fundació Bancària La Caixa, ha estat dirigit per Mariano Rierol i Xavier Trepat, que van desenvolupar una tècnica per sotmetre teixits epitelials a deformacions molt grans, fins a quatre vegades la seva grandària original.
Aquests teixits són fonamentals per la vida, ja que protegeixen el cos de la radiació, els contaminants i els patògens, i també són els responsables de l'intercanvi de gasos als pulmons, l'absorció de nutrients a l'intestí i l'excreció d'orina als ronyons.
"La majoria dels materials no toleren bé un gran estirament. A mesura que es van deformant, intenten tornar al seu estat relaxat inicial --com una goma elàstica--, podent arribar a trencar-se quan la tensió sigui molt elevada", ha destacat Rierol.
L'equip de Rierol, investigador del grup d'investigació de Mètodes Numèrics en Ciències Aplicades i Enginyeria de la UPC i investigador associat de l'Ibec, va descobrir que els teixits epitelials tenen un comportament mecànic diferent i inusual.
Per a la seva sorpresa, els epitelis no es van trencar durant la deformació, i van recuperar la seva grandària inicial de manera totalment reversible en cessar la tensió.
Segons han informat en un comunicat, el menys previsible va ser veure com algunes cèl·lules del teixit amb prou feines es deformaven, mentre que unes altres ho feien de forma extrema, augmentant la seva àrea més de deu vegades.
Com a conseqüència, aquests teixits poden suportar una deformació creixent gràcies a que les seves cèl·lules van canviant progressivament el seu estat superdeformat sense augmentar la tensió, fet que d'una altra manera comprometria la integritat o la cohesió del teixit.
"CÈL·LULES SUPERHEROÏNES"
"Tots estem familiaritzats amb superherois com Ms. Marvel o Els Increïbles, que són capaços de deformar els seus cossos més enllà dels límits humans. És divertit pensar que les nostres cèl·lules també són súper deformables. Estem fets de cèl·lules superheroïnes!", ha dit Trepat.
"Entendre aquest sorprenent comportament mecànic dels teixits epitelials podria ajudar-nos a desenvolupar millors òrgans artificials o noves tecnologies biòniques com els òrgans", ha dit Ernest Latorre, del grup Integrative Cell and Tissue Dynamics de l'IBEC i primer autor de l'estudi.
Aquest estudi ha rebut finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat (Feder), de la Generalitat i del programa Cerca, de l'European Research Council, de la Comissió Europea, de l'Institut de Salut Carlos III, del Deutsche ForschungGemeinschaft i de la Fundació Obra Social La Caixa.
