SEVILLA 11 oct. (EUROPA PRESS) -
Els professors de la Universitat de Sevilla (US) José Ignacio Castillo Manzano i Lourdes López Valpuesta han estat guardonats amb el Premi Nacional Lluís Azcárraga d'investigació en gestió aeroportuària per un treball en el qual han demostrat que els grans aeroports espanyols, Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat, no han perdut importància amb l'arribada de les companyies "low cost".
Segons un comunicat de la Hispalense, el president d'AENA, José Manuel Vargas Gómez, ha lliurat a aquests professors el premi al Palacio de Zurbano del Ministeri de Foment a Madrid, pel seu treball 'What role will hubs play in the low-cost carriers point-to-point connections era. The Spanish experience', publicat en la revista de referència internacional 'Journal of Transport Geography'.
Entre les principals conclusions d'aquest treball destaquen que, al contrari del que a priori pogués semblar amb l'arribada de les aerolínies de baix cost o "low cost", el pes dels grans aeroports centrals d'Espanya "no ha deixat de créixer en el sistema aeroportuari espanyol", passant d'un tràfic de passatgers del 37,38% a l'any 2000 al 41,36% al 2012; és a dir, que no es pot parlar de declivi de la importància dels grans 'hubs', sosté.
Així, aquesta investigació ha assenyalat que l'esmentat increment de passatgers s'ha donat tot i que en aquest període es van multiplicar les connexions directes en els restants aeroports espanyols, tant amb altres aeròdroms nacionals com europeus, "fet que permet que els passatgers dels aeroports regionals o secundaris hagin de fer menys escales a Madrid o Barcelona", a més, que va coincidir amb la caiguda d'Iberia i amb l'extensió de la xarxa d'Alta Velocitat, especialment la línia Madrid-Barcelona.
Així mateix, a diferència dels grans aeroports internacionals o 'hubs', la gran capacitat de Barajas i del Prat, així com les seves tarifes, "tradicionalment molt competitives", fan que el seu model sigui "plenament compatible amb l'operativitat de les aerolínies de baix cost".
Mitjançant models economètrics de sèries temporals, els autors han demostrat que gran part del tràfic de les aerolínies de baix cost a Espanya es deu a una nova demanda "que no existia abans que les esmentades companyies operessin". En aquest sentit, la substitució d'aerolínies tradicionals per altres de baix cost hauria estat molt limitada fins a l'any 2010 i hagués estat centrada gairebé només en els vols europeus.
El professor de la US José Ignacio Castillo ha assegurat que "s'han sobrevalorat tradicionalment els efectes de substitució entre les dues categories d'aerolínies, tot i que ara, donada la magnitud de la crisi econòmica i que Iberia encara no ha trobat un model de negoci sostenible, els efectes de substitució es poden estar incrementant sensiblement a mesura que l'estany s'ha convertit en peixera".
UNA NOVA FORMA DE VIATJAR EN AVIÓ
Aquest treball ha aportat "per primera vegada una evidència empírica d'altres efectes complementaris o 'feeder', tant formals com informals, entre les dues categories d'aerolínies". Aquests efectes mostrarien, segons els autors, importants nínxols de col·laboració per al futur entre les aerolínies de baix cost i les tradicionals, així com indicis que l'organització del transport aeri camina cap a un model híbrid entre el viatge amb escala o 'hub-and-spoke' de les grans aerolínies tradicionals i el de connexions directes de les aerolínies baix cost.
Així mateix, els autors també han analitzat l'efecte de les grans inversions aeroportuàries, destacant especialment "l'efecte positiu que la nova terminal de Barcelona ha tingut sobre el trànsit nacional de l'esmentat terminal". Per a Castillo, "seria una mala estratègia obligar que Aena rendibilitzi alguns excessos en inversions, que generalment han estat errors polítics, amb increments excessius de taxes aeroportuàries".
Finalment, el professor ha posat l'exemple de l'AVE, "una vegada realitzades les inversions, encertades o no, la baixada en el preu dels bitllets està expandint significativament la demanda en època de crisis, amb taxes de creixement de dos dígits", al que ha afegit que "les administracions han d'entendre que el major benefici que deixa en les ciutats el passatger aeri, especialment per motiu de vacances, no es deu, ni de lluny, a les taxes aeroportuàries, sinó a l'impacte generat en les economies locals mitjançant la seva despesa en el sector turístic i hostaler o en les botigues".
