MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
La inversió espanyola cap a paradisos fiscals va créixer un 205% entre el 2013 i el 2014 i representa el 24% del total de la inversió a l'exterior, mentre que un 12,4% és inversió circular --la que surt d'Espanya i torna a Espanya després d'haver passat per un paradís--, segons l'informe 'La il·lusió fiscal' elaborat per Oxfam Intermon.
D'acord amb aquest, totes les empreses de l'Íbex-35 menys Indra estaven presents en paradisos fiscals l'any 2013 amb 810 filials, un 44% més, a través de les quals poden estar canalitzant els seus ingressos per reduir la tributació, segons l'informe.
L'informe, presentat aquest dijous en una roda de premsa, destaca que les empreses amb més presència en aquests paradisos són Arcelor Mittal, amb el 58,3% de les seves filials radicades a paradisos fiscals, i el Banc Santander, amb 182 filials, un 19,5% del total del grup, segons el rànquing d'Oxfam, que només cita aquestes dues empreses.
Els destins favorits per reduir al màxim les càrregues impositives són Delaware, amb 352 filials el 2013, Holanda, amb 122 filials, i Luxemburg, amb 62, tot i que la xifra s'ha més que duplicat en els dos últims anys.
Altres paradisos fiscals utilitzats comunament són Irlanda (56), Suïssa (25), Hong Kong (24) i les Illes Caiman (22).
Per pagar menys impostos aquestes empreses utilitzen diverses tècniques, com l'abús dels preus de transferència, els préstecs intragrup --que s'han convertit en la pràctica estrella--, la deslocalització d'intangibles o l'agressivitat en la negociació dels convenis de doble imposició.
De fet, la responsable de Justícia Fiscal d'Oxfam, Susana Ruiz, ha assegurat que Espanya negocia aquests convenis de manera "molt agressiva" amb els països en desenvolupament per obtenir una deduïbilitat més gran per les empreses espanyoles.
Segons la seva opinió, la línia de la legalitat és molt "difusa" en aquest tipus de pràctiques, que poden arribar a ser legals, però que són "moralment inacceptables" perquè produeixen un trasllat artificial dels beneficis.
A més, Ruiz ha retret la falta d'informació que proporcionen les empreses de l'Íbex-35, ja que només el 10% ofereix informació desagregada dels seus ingressos per països, cosa que genera "molta confusió" sobre les seves pràctiques.
En concret, ha afirmat que només Endesa dóna certa informació fiscal "consistent" i atorga rellevància al compromís amb la fiscalitat que han d'adquirir les empreses.
A més, cap explica les subvencions que rep ni a Espanya ni en altres països en els quals pugui operar.
GAIREBÉ 60.000 MILIONS DE FRAU A ESPANYA
Per la seva banda, el director del departament de Campanyes i Ciutadania, Jaime Atienza, ha quantificat el cost d'aquest tipus de pràctiques a nivell nacional i mundial i ha assegurat que a Espanya el frau fiscal puja a 59.000 milions d'euros, segons dades del col·lectiu de tècnics d'Hisenda (Gestha).
A la Unió Europea el frau puja a un bilió d'euros, mentre que a escala mundial els actius en paradisos fiscals sumen entre 20 i 32 bilions de dòlars, una xifra que supera la suma del PIB dels Estats Units i la Xina, les dues economies mundials més grans.
A més, ha criticat que les grans empreses estiguin suportant un tipus efectiu de Societats del 5,3% davant el 16% que suporten les petites i mitjanes, segons dades de la mateixa Agència Tributària, i ha assegurat que si les grans companyies tributessin com a mínim a aquest nivell s'haurien recaptat 8.227 milions més.
Segons Atienza, hi ha una "evident connexió" entre l'evasió fiscal i la desigualtat social que condemna a la pobresa milions de persones.
Segons la seva opinió, els governs tenen la responsabilitat d'establir lleis que eliminin aquestes vies d'escapament perquè les grans companyies "espremen fins al límit" les possibilitats de la llei per reduir la factura fiscal.
LLEI CONTRA L'EVASIÓ FISCAL
Així, ha considerat "imperatiu" que tots els partits espanyols incloguin en els seus programes una llei contra l'evasió fiscal que ajudi a generar ingressos per a totes les persones i garanteixi finançament per les polítiques públiques de sanitat, educació, protecció social i cooperació.
En la mateixa línia, Ruiz ha reclamat un pla de sortida dels paradisos fiscals, tot i reconèixer els avenços que s'estan produint a la UE; a més, ha demanat al Govern central una posició "més forta" a escala internacional.
