MADRID, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
La Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l'Interior, ha perdonat a l'imanm de la presó de Zuera (Saragossa), Fawas Nahhas, que va ser expulsat de la institució penitenciària per relacionar suposadament els atemptats d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona) amb la participació espanyola en missions internacionals.
Fonts penitenciàries consultades per Europa Press han informat que el secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, va signar l'11 d'octubre l'autorització per reincorporar a Fawas Nahhas com a imam de la presó de Zuera. Tant ell com el president de la Comissió Islàmica d'Espanya, Riay Tatary, li havien remès tres cartes sol·licitant el seu reingrés, l'última datada el passat 2 d'octubre.
Institucions Penitenciàries desfà així l'ordre comunicada l'11 de setembre de 2017 pel departament que llavors dirigia com a ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, qui va mantenir a Ángel Yuste com a responsable de la Secretaria General de Presons. L'expulsió es va decidir després d'unes declaracions que es van produir durant una oració celebrada a la presó el 25 d'agost de 2017, vuit dies després dels atemptats de Catalunya.
En una roda de premsa posterior, Nahhas va assegurar que tot va ser un malentès i que no va haver-hi "en cap moment" apologia del terrorisme.
"Respecte a les paraules citades, són al meu parer, una mala explicació per la meva banda, una mala interpretació per part del funcionari i una descontextualizació, la qual cosa han derivat en conclusions errònies", va defensar el clergue musulmà. És el mateix argument que ha utilitzat en les cartes remeses al nou equip al capdavant d'Interior.
ORDENADES ALTRES EXPULSIONS
Preguntat per Europa Press, la Comissió Islàmica d'Espanya ha assegurat que ja té registrats a 35 imams amb una formació religiosa acreditada per realitzar assistència a les presons o celebrar matrimonis. Fonts penitenciàries asseguren que a les presons espanyoles oficien 15 d'aquests imams amb prèvia autorització del Ministeri de l'Interior.
En paral·lel a aquestes actuacions, la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional ha intensificat el rastreig d'aquells religiosos considerats radicals per aplicar-los expedients d'expulsió d'acord a la Llei d'Estrangeria, especialment després d'acreditar-se el paper que va jugar l'imam de Ripoll (Girona) Abdelbaki El Satty com a 'cervell' de la cèl·lula que va atemptar a Catalunya el 17 d'agost de 2017.
L'últim cas va ser el d'El Ejido (Almeria), Abdelouahab I., de 40 anys i nacionalitat marroquina, per amenaçar la seguretat nacional a causa dels seus missatges radicals i contraris a la legislació espanyola. La decisió, com en anteriors ocasions, es va adoptar en col·laboració amb el CNI i es va procedir a la seva expulsió per la frontera de Melilla. Aquest religiós havia estat investigat en el passat per un delicte de terrorisme.
També es va fer el mateix amb el de Salt (Girona), Mohamed Attaouil, els qui entre els seus objectius figurava crear una policia religiosa per vigilar el compliment de l'Alcorà entre la comunitat islàmica. En els informes policials se'l relaciona amb el finançament de l'ONG Revival of Islamic Heritage Society (RIHS).
Es va procedir igual amb l'imam de la Rábita, un petit municipi de Granada, o el de Navarra, considerat "un predicador d'ideologia salafista-wahabí" que disposava de finançament per construir un centre islàmic en Corella, les obres del qual es van paralitzar.
A l'abril d'aquest any la Secretaria d'Estat de Seguretat va ordenar l'expulsió al seu país d'origen, Egipte, d'un imam de Logronyo, Alaa Mohamed Said. També va ser considerat "una amenaça contra la Seguretat Nacional" per intentar estendre les doctrines més radicals del salafisme-wahabista.
