MADRID 29 des. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri de l'Interior ha destituït Enrique Barón Castaño com a màxim responsable de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, càrrec en el qual va accedir el gener del 2012, poc després de les primeres eleccions guanyades pel Govern de Mariano Rajoy, que va dur a terme una àmplia remodelació de la cúpula policial.
Segons publica el BOE aquest divendres, la destitució l'ha signada el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a proposta del director general de la Policia, Germán López Iglesias, amb l'informe favorable del secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto. El mateix passa amb Mariano Germán Simancas Carrión, fins ara cap de la Divisió de Cooperació Internacional. A tots dos Zoido els agraeix els serveis prestats.
La destitució es produeix un mes després que Zoido comuniqués que havia confiat la prefectura de la Policia Nacional que fins ara assumia el director adjunt operatiu (DAO) en els comissaris José Antonio de la Rosa, nou responsable de Seguretat Ciutadana i Coordinació, i Juan Carlos Ortiz Argüelles, qui va situar al capdavant d'Informació, Investigació i Ciberdelinqüència.
La Comissaria General d'Informació depèn des de llavors d'aquesta última prefectura central, segons el nou organigrama en vigor tant en la Policia com en la Guàrdia Civil, en aquest cas amb quatre Comandaments. La nova cúpula policial la completen Manuel Javier Peña com a cap central de Recursos Humans i Formació i José García Losada com a cap central de Logística i Innovació.
Fonts policials han explicat a Europa Press que és Ortiz Argüelles, màxim cap d'Informació, el que buscarà el relleu de Barón al capdavant de la Comissaria General de la Policia.
LLUITA CONTRA EL TERRORISME
Barón, de 57 anys, era fins ara el màxim cap de la lluita antiterrorista a la Policia, on va arribar després de passar per les prefectures superiors del País Basc i Madrid. La seva dilatada trajectòria inclou rellevants operacions contra ETA i, després de l'atemptat a Madrid de l'11 de març del 2004, el terrorisme de perfil gihadista.
Comissari principal des del maig del 2009, el seu primer lloc de responsabilitat va ser com a cap de la Brigada Provincial de Seguretat Ciutadana de Navarra el 1996, havent de fer front a una de les èpoques més dures de la 'kale borroka'.
Fins al gener del 1999 va ocupar el lloc de cap de la Brigada Provincial d'Informació de Navarra, i d'aquí va passar a ser cap superior del País Basc, i va ocupar aquest lloc fins al setembre del 2005. En aquest període va ser peça clau en les successives desarticulacions dels comandos 'Donosti', 'Biscaia' i 'Araba', així com en les actuacions judicials contra l'entramat polític, juvenil i financer d'ETA.
Va ser cap superior de la Policia de Madrid entre el setembre del 2005 i el juny del 2008, any en el qual va prendre les regnes de la Direcció general de Seguretat i Interior de la Comunitat de Madrid, governada aquells dies per Esperanza Aguirre. Ja era comissari general d'Informació en l'etapa de Jorge Fernández Díaz de ministre de l'Interior quan va declarar en la comissió d'investigació de l'Assemblea en el conegut cas Espies, que va afectar dirigents del PP madrileny.