Publicat 09/04/2019 17:48CET

La intendent Laplana defensa que no va tenir "voluntat maliciosa" d'impedir l'escorcoll del 20S i demana l'absolució

SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Nega que hi hagués violncia davant de la Conselleria encara que admet els desperfectes en els cotxes de la Gurdia Civil i també dels Mossos

MADRID, 9 abr. (EUROPA PRESS) -

La intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana, per a qui es demanen 4 anys de presó per sedició per la seva actuació el 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia, nega en el seu escrit de defensa davant la Sala Penal de l'Audincia Nacional haver tingut "cap voluntat maliciosa" d'impedir els escorcolls ordenats en el curs de la investigació judicial de l'1-O i reclama la seva absolució en aquesta causa.

Est acusada juntament amb el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i dos exresponsables més del cos autonmic per la seva actuació en el denominat procés independentista.

L'escrit el signa l'advocada Olga Tubau, que també defensa Trapero, i que incideix en qu els fets relatats per la Fiscalia de l'Audincia Nacional en el seu escrit d'acusació no són constitutius de cap delicte i no s'ha de parlar "d'autoria ni de cap tipus de participació" de Laplana, per la qual cosa procedeix a decretar la seva lliure absolució.

El document, al qual ha tingut accés Europa Press, s'inicia assenyalant que la intendent "no ha collaborat i no ha compartit amb els responsables del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya el procés de creació d'un Estat catal independent en forma de república".

Quant a l'actuació concreta el 20S, la defensa subratlla que la intendent "va traslladar als seus comandaments superiors totes i cadascuna de les sollicituds de la Gurdia Civil", la de formar un passadís acordonat per a l'entrada dels detinguts, que aquesta entrada es pogués fer amb vehicle i la petició de retirada dels cotxes policials "estant en permanent contacte telefnic amb els comandaments i els diferents agents dels Mossos d'Esquadra".

En el seu escrit també concreta que el 20 de setembre del 2017, durant la concentració davant de la Conselleria d'Economia, va fer un total de 144 trucades de telfon "o intents de trucades" i en va rebre 98, totes a diferents números de telfon mbil a nom del Centre de Telecomunicacions de la Informació (CTTI), "és a dir, a telfons de funcionaris de la Generalitat de Catalunya, i concretament de funcionaris policials".

NO HI VA HAVER VIOLNCIA EN CONTRA LES PERSONES

Quant al comportament dels concentrats, la defensa de Lapalana manté que no va haver-hi per la seva banda cap intent d'accedir a la Conselleria, "van estar durant tot el dia i tota la nit a la porta de l'edifici dos agents de la Gurdia Civil i dos agents dels Mossos d'Esquadra, ni es va produir tampoc cap acte de violncia greu contra les persones, produint-se uns lamentables danys en els vehicles de la Gurdia Civil i també en un vehicle dels Mossos d'Esquadra", reconeix.

ALLEGA UN QUADRE DE VERTÍGENS

L'escrit fa un recorregut cronolgic per tota la jornada del 20 de setembre i apunta que el dia anterior la intendent dels Mossos va acudir al servei d'otorinolaringologia de l'Hospital Universitari Dexeus per presentar un quadre d'inestabilitat i vertígens, que pateix des de fa anys, pel qual se li va recomanar reps i que havia comunicat al comissari sotscap de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona que no aniria a treballar el dia següent.

Malgrat aix va acudir a la seu de la Conselleria a les 9.15 del dia següent, en qu a aquesta hora ja s'havia concentrat un important nombre de persones que segons l'escrit de defensa ocupaven el carril lateral de la Rambla Catalunya, impedint el trnsit, i tot el passeig central, "mostrant una actitud reivindicativa de carcter pacífic".

Segueix l'escrit exposant que al llarg del matí, i en anar augmentat el nombre de persones que acudien "a manifestar la seva desaprovació amb l'actuació judicial i policial", els responsables dels Mossos d'Esquadra van ordenar que acudissin al lloc efectius d'ordre públic amb la finalitat de garantir que poguessin intervenir de manera rpida en el cas de ser necessari, "tot aix d'acord amb les sollicituds de la Gurdia Civil i la informació que la intendent Laplana traslladava als seus superiors, valorant així mateix les informacions que facilitaven els altres agents dels Mossos d'Esquadra desplaats sobre el terreny".

L'escrit de l'advocada Tubau assegura que "encara i quan era la responsable de l'operatiu que s'havia establert en el lloc dels fets, no tenia competncies ni facultats per ordenar la mobilització dels efectius policials, fossin de seguretat ciutadana o d'ordre públic, i que eren decisions que havien d'adoptar els seus superiors jerrquics", entre els quals l'escrit cita el mateix Trapero i el comissari Ferran López.

INTERLOCUCIÓ AMB SÁNCHEZ

Quant a les seves converses amb el llavors president de l'ANC Jordi Snchez --jutjat per rebellió en el judici del procés independentista al Tribunal Suprem--, l'escrit subratlla que van tenir per objecte complir amb el del mandat disposat en l'art. 4.2 de la Llei Orgnica 9/1983 del 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, "que estableix que del bon ordre de les reunions i manifestacions seran responsables els seus organitzadors els quals hauran d'adoptar les mesures per a un adequat desenvolupament".

A més, i segons la defensa, la interlocució s'emmarcava en el model de gestió de l'ordre públic implantat en el Cos dels Mossos d'Esquadra des de l'any 2013, que estableix que havia de potenciar "un model mixt de proximitat en el dileg i la distncia en la intervenció".

Des d'aquesta data, insisteix l'escrit, "totes les mobilitzacions ciutadanes celebrades a Catalunya, independentment del collectiu convocant, s'han gestionat sempre i en tots els casos sota aquest patró, i s'ha atorgat un paper principal a la mediació i al dileg amb els convocants".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés