Actualitzat 01/12/2014 18:07

Ingressa a la presó Carlos Fabra

Carlos Fabra, en el juicio por el caso Naranjax
Foto: POOL

CASTELLÓ/MADRID, 1 Dic. (EUROPA PRESS)

L'expresident de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó pel 'cas Naranjax', ha ingressat aquest dilluns a la presó madrilenya d'Aranjuez, segons han informat a Europa Press fonts penitenciàries.

   L'entrada a la presó de Carlos Fabra s'ha produït deu dies després que el Govern acordés, el passat 21 de novembre, denegar la petició d'indult sol·licitada per l'exdirigent popular, qui va presentar la petició a final d'agost davant del Ministeri de Justícia després de la confirmació pel Tribunal Suprem de la sentència que el va condemnar a quatre anys de presó en el conegut com a 'cas Naranjax'.

   L'Audiència de Castelló va condemnar Fabra, el novembre del 2013, a quatre anys de presó per quatre delictes contra la Hisenda Pública, a una multa de 693.074,33 euros i a indemnitzar Hisenda amb la mateixa quantitat pel total de la quantia defraudada durant els exercicis 1999, 2000, 2002 i 2003 més interessos legals.

   La sala va apreciar la circumstància atenuant de dilacions indegudes. La petició de presó per a Fabra per part de Fiscalia va arribar als 13 anys de presó, una multa d'1,98 milions d'euros i una indemnització de 693.000 euros. Tot i això, la sentència l'absolia dels delictes de tràfic d'influències i suborn.

   Així, Carlos Fabra ha ingressat a la presó després d'un judici i una sentència que el novembre de 2013 va posar el primer final a un autèntic 'marató' judicial la instrucció de la qual es va prolongar una dècada i de multitud de canvis al jutjat de Nules encarregat de la causa, de manera que van passar fins a nou jutges.

   Carlos Fabra va asseure el 2 d'octubre de 2013 al banc dels acusats per respondre les acusacions de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes contra la Hisenda Pública al 'cas Naranjax'.

   Qui va ser home fort del PP a Castelló durant dècades va arribar al judici amb l'únic càrrec de secretari general de la Cambra de Comerç, ja que el juny del 2010 va abandonar la presidència de la Diputació Provincial després de 16 anys al capdavant de la institució, mentre que el juliol de 2012 va deixar de dirigir el PP provincial. El 2013 també va dimitir com a president de la promotora de l'aeroport de Castelló (Aerocas), que ell va idear i que encara no està en funcionament, després de la sentència d'obertura de judici oral.

   L'origen del procés es va situar el desembre del 2003, quan l'empresari Vicente Vilar, propietari de la firma Naranjax i fins aleshores amic de Fabra, va presentar dues querelles als jutjats de Nules en les quals acusava l'expresident de la Diputació de cobrar-li diners a canvi d'afavorir a la seva empresa en la comercialització de productes fitosanitaris. A aquesta denúncia, el 2005, es va sumar una altra de l'Agència Tributària per presumpte frau fiscal, que el jutjat va admetre a tràmit i va annexionar al procés ja obert.

   Durant tot aquest temps, l'Audiència Provincial de Castelló va dictar algunes resolucions que després van ser revocades pel Tribunal Suprem. La primera més important va ser el desembre del 2010, quan la secció segona va sobreseure la causa per suposats delictes fiscals comesos entre els anys 2000 a 2003 --quatre dels cinc pels quals estava sent investigat-- perquè considera que no s'havia produït un acte d'interposició judicial que interrompés el termini de prescripció d'aquestes conductes.

   El TS va revocar aquesta decisió perquè considera que no podien declarar-se prescrits els delictes fiscals que se li imputaven inicialment a l'expresident del PP de Castelló, acollint així els recursos que havien presentat Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i la Unió de Consumidors.

   La segona de més rellevància va ser quan la secció primera va declarar el maig de 2012 la nul·litat parcial de la sentència d'obertura del judici oral, després d'haver resolt prèviament la secció segona que els fets imputats a l'expresident de la Diputació no eren constitutius de suborn. Aquest fet suposava que el cas passava a ser enjudiciat per un jutjat Penal en lloc de l'Audiència, amb una important reducció en els anys de condemna aparellats als delictes atribuïts.

   Aquesta decisió de l'Audiència va provocar que el jutge Jacobo Pin, qui va concloure la instrucció, sol·licités empara davant del Consell General del Poder Judicial, al creure que la secció primera havia "pertorbat" la seva independència a l'"intentar imposar indirectament el sobreseïment del delicte de suborn" imputat a Carlos Fabra.

   L'òrgan de govern dels jutges va arxivar la petició després que el TS donés la raó al jutge, ja que va acordar remetre-li les actuacions en relació amb aquest cas perquè "amb absoluta llibertat de criteri" dictés un nou sentència d'obertura de judici oral, en què es va incloure un altre cop l'atribució de delicte de suborn.

   Durant aquest procés judicial, el president de l'Audiència Provincial de Castelló, Carlos Domínguez, va decidir abstenir-se de jutjar l'exdirigent del PP, després d'al·legar que tenia un "tracte cordial i afable" amb l'expresident popular.

   Finalment, el TS va decidir el passat 23 de juliol d'aquest any confirmar la condemna imposada a Carlos Fabra tot i que va reduir de dos a un any de presó la presó per a la seva exdona, María de los Desamparados Fernández, absolta del delicte contra la Hisenda Pública de l'any 2000.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés