Creu que un banc central català aportaria beneficis de 600 milions anuals nets
BARCELONA, 31 ago. (EUROPA PRESS) -
Un informe elaborat pels economistes de l'ANC Joan Elias, Joan Maria Mateu, Pere Miret i David Ros, sosté que una Catalunya independent seria membre de la UE i l'eurozona malgrat que s'hi oposés el Govern espanyol.
L'estudi, 'Una Catalunya independent dins de la UE i de la zona euro', arriba després que el president de l'ANC, Jordi Sànchez, assegurés la setmana passada que Catalunya quedaria fora d'Europa en un primer moment, tot i que després va rectificar.
Segons l'informe dels especialistes en finances internacionals, "no hi ha cap base normativa en els tractats de la UE, ni raons financeres ni econòmiques que impedeixin que una Catalunya independent formi part de la UE i de l'Eurosistema".
Per aquesta raó, consideren que una Catalunya independent romandria "durant i després d'un període transitori de negociació" dins d'Europa, i que l'escenari que més interessa a totes dues parts és el de la negociació en pro de l'estabilitat política, monetària i financera.
És més, consideren que un dels principals motius que aconsellarien la resolució és la "poca credibilitat econòmica" d'Espanya a escala internacional, amb un deute que supera el bilió d'euros, mentre que el deute de l'antiga Iugoslàvia i Unió Soviètica era de 16.000 i 53.500 milions d'euros, molt per sota de l'espanyol.
En el cas que Espanya no reconegués inicialment la independència catalana, recullen que hi hauria diverses alternatives per seguir utilitzant l'euro i garantir la lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis.
ACORD MONETARI ALTERNATIU
Així, consideren que es podria dissenyar un acord monetari entre Catalunya, la UE i el Banc Central Europeu (BCE), semblant al que tenen subscrits microestats com Andorra, el Vaticà, Mònaco i San Marino, i un altre per adherir-se a l'Acord Europeu de Lliure Comerç, al qual pertanyen Estats com Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa.
Aquestes mesures, afegeixen, permetrien a Catalunya seguir formant part del mercat interior comú de la UE i, en l'àmbit financer, tenir accés directe al crèdit del BCE i a la infraestructura europea de pagament; l'acceptació de bona part dels actius financers negociables emesos a Catalunya com a col·laterals; l'emissió de monedes d'euro i possiblement de bitllets; el passaport únic de llicència bancària, i formar part de la Unió Bancària.
També apunten que, tot i que ser membre de la UE no obliga a tenir l'euro com a moneda, a cap actor li interessa que deixés d'utilitzar-lo, i que podria continuar fent-ho si Catalunya no s'incorporés de manera immediata a les institucions europees.
Per als economistes, la creació d'un banc central català seria necessària i aportaria uns beneficis en l'economia catalana de 600 milions d'euros anuals nets aproximadament.
Segons l'informe, en un escenari de negociació amb Espanya sobre el repartiment d'actius i passius, caldria negociar la part del patrimoni del Banc d'Espanya que pertany a Catalunya, entre un 11 i un 20% segons el criteri que s'adopti de diverses partides.
