BILBAO, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
Un informe jurídic encarregat pel PP al catedràtic de Dret Constitucional Carlos Vidal Prado assegura que l'única nació titular d'un dret a decidir és l'espanyola i que incloure aquest dret en una reforma estatutària és incompatible amb el concepte de la Constitució. Així mateix, assegura que l'únic fonament de l'autogovern està en la pròpia Constitució i no en els drets històrics.
Aquesta anàlisi serà presentada aquest dissabte a Bilbao pel president del PP basc, Alfonso Alonso, en un acte entorn de l'Estatut de Guernica, en el qual també participarà el seu propi autor.
El catedràtic ha realitzat un informe jurídic sobre la "Proposta de bases i principis per a l'actualització de l'autogovern basc a través d'una reforma de l'Estatut d'Autonomia de Guernica" elaborada pel PNB.
L'informe assenyala que aquesta proposta planteja algunes qüestions que presenten "evidents dubtes" sobre la seva constitucionalitat. Al seu judici, es parteix d'una "base errònia", ja que parla d'establir un sistema de bilateralitat efectiva quan l'Estat autonòmic dissenyat en la Constitució és un model "descentralitzat i basat en la multilateralitat".
Segons el parer del catedràtic, és lògic parlar de bilateralitat si la reforma que es planteja es limités a l'àmbit purament estatutari, però, segons apunta, es pretenen modificar molts elements que "no són solament estatutaris, sinó constitucionals o que pertanyen a l'àmbit de la normativa bàsica estatal, o fins i tot del Dret de la UE".
L'informe diu que sembla com si la Constitució "no anés a tenir vigència plena en el "Nou Estatus Polític" i com "si tot se supedités a la Disposició Addicional primera, fonamentant-se tot en el reconeixement dels drets històrics". En aquest sentit, defensa que aquests drets històrics tenen vigència "en la mesura en què són compatibles amb la Constitució".
"En tot moment es parla d'una relació entre iguals, oblidant que les Comunitats autònomes també són Estat i que els ciutadans que habiten en aquesta Comunitat Autònoma no constitueixen un subjecte polític independent i autònom pel que fa a la resta de ciutadans espanyols", afegeix.
El catedràtic recorda que, en abordar la constitucionalitat de la Llei del Parlament de Catalunya 20/2017, del 8 de setembre, denominada "de transitorietat jurídica i fundacional de la República", el Tribunal Constitucional insisteix que la via per determinades reformes és la de modificar la Constitució, per la qual cosa "no pot reformar-se l'estatus d'una Comunitat autònoma si abans no s'aborda la reforma constitucional".
En aquest sentit, afirma que moltes iniciatives de les quals es proposen requeririen prèviament la reforma constitucional i, per tant, s'està "emmascarant" aquesta reforma "sota el paraigua d'una modificació estatutària".
L'informe assenyala que la proposta es basa en una suposada "primacia" de la Disposició Addicional Primera de la Carta Magna, que reconeix els drets històrics, sobre la resta de la Constitució i atribueix a Euskadi una "suposada condició de 'subjecte polític-jurídic titular' d'uns drets, però, d'acord a la jurisprudència constitucional, "no existeix aquest subjecte".
El catedràtic assegura que l'únic fonament de l'autogovern de la Comunitat Autònoma del País Basc, concretat a l'Estatut d'Autonomia, està "en la pròpia Constitució, i no en els drets històrics".
L'estudi assenyala que la concreció dels drets històrics es refereix "gairebé exclusivament" al Concert. A més, considera que la pretensió que sigui el Parlament Basc qui concreti ara les noves dimensions d'aquests drets històrics "desborda les seves competències i capacitats".
IDENTITAT NACIONAL DEL POBLE BASC
D'altra banda, l'informe assenyala que, en l'actual marc constitucional espanyol, no pot afirmar-se, en sentit jurídic, que el "poble basc" sigui una "nació".
El catedràtic, que creu que la proposta del PNB "planteja sortir-se del marc jurídic-constitucional vigent", afirma, d'altra banda, que la Constitució "prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes.
Per això, adverteix que, quan es diu en el text que en la reforma de l'Estatut s'articularan "fórmules i mètodes relacionals de cooperació i relació amb Navarra i els territoris bascos d'Iparralde en els termes més amplis possibles", caldrà estar pendents de "els riscos que comporta no solament des del punt de vista jurídic constitucional intern, sinó quant a la República francesa i a la UE".
L'informe creu que, amb la proposta del PNB, s'està davant un "intent de reforma del model territorial espanyol, en una línia no ja federal sinó fins i tot confederal" quan "dins de la Constitució no té cabuda la pretensió de dissenyar un model confederal".
DRET A DECIDIR
El catedràtic també es refereix a la menció al dret a decidir i creu que aquesta expressió "emmascara la del dret a l'autodeterminació". Al seu judici, aquest eufemisme que suposa la utilització de l'expressió "dret a decidir" per "emmascarar", el "dret a l'autodeterminació", es va veure confirmat, en el cas català, amb la Llei del Parlament de Catalunya 19/2017, del referèndum d'autodeterminació, anul·lada pels tribunals.
L'informe assegura que la inclusió del dret a decidir és "incompatible" amb el propi concepte de la Constitució, ja que "cap Estat i cap Constitució poden preveure mecanismes que facilitin la seva pròpia destrucció".
"L'exercici del dret a decidir per separar-se d'un Estat, és a dir, la secessió, és un acte la conseqüència del qual és no solament la ruptura de l'Estat sinó la destrucció de la Constitució", afegeix.
Així mateix, indica que les nacionalitats i regions no tenen cap dret a decidir "pel seu compte i de forma sobirana" i agrega que l'autonomia no és sobirania. En aquest sentit, ressalta que "l'única nació titular d'un dret a decidir és l'espanyola i aquest dret només pot avui exercir-se a través del poder constituent constituït, això és, el poder de reforma".
A més, precisa que en l'àmbit del Dret internacional el dret a l'autodeterminació es configura d'una manera "inaplicable als supòsits del País Basc (o Catalunya), com a la pràctica totalitat de territoris europeus". L'informe considera "contradictori" que s'al·ludeixi com a fonament per a aquest exercici el propi Dictamen canadenc, "quan està negant explícitament que pugui aplicar-se a supòsits similars al basc o català".
El catedràtic apunta que l'exercici del dret a decidir i l'ús del referèndum "ha de plantejar-se sempre dins del marc legalment establert".
D'altra banda, nega, "com pretén el document", que existeixi una "suposada primacia" de la Disposició Addicional Primera sobre els articles 148 (competències de les comunitats) i 149 (competències de l'Estat", amb l'única excepció del règim econòmic financer de Navarra i País Basc. "Es pretén, d'aquesta manera, estendre el concepte de "Concert econòmic" al de "Concert polític", apunta.
D'altra banda, sobre la proposta d'una "Directiva de claredat", assegura que una eventual secessió d'una part d'un Estat membre que es constitueixi en nou Estat independent i desitgi ingressar a la UE, en cas que s'accepti la seva adhesió, exigiria modificar per unanimitat l'art. 52 TUE, juntament amb l'aprovació de l'Acta d'Adhesió.
L'informe, que recorda que les minories nacionals no són subjectes d'un supòsit dret de secessió a partir del final de la Segona Guerra Mundial, afegeix que la integritat territorial i la pròpia organització territorial és competència de cada Estat membre, i la Unió té l'obligació de "respectar-la".
