L'Estat recopila arguments contra la investidura telemàtica, que posaria en qüestió "la mateixa existència del Parlament"
MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
Un informe elaborat pels serveis jurídics de l'Estat recalca que la investidura és un acte de caràcter "indelegable" i ha de realitzar-se de forma "presencial".
De fet, avisa que una investidura telemàtica plantejaria "un primer problema al moment de la presa de possessió del càrrec" i més endavant la "dificultat" de presidir reunions de govern o la signatura d'acords i disposicions generals.
L'Executiu de Mariano Rajoy porta dies estudiant tots els escenaris davant la pretensió de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, a Brussel·les des del passat mes de desembre, de ser investit telemàticament o via Skype.
En el citat informe, al qual ha tingut accés Europa Press, l'Executiu fa al·lusió a diferents normatives i fins i tot una sentència del Tribunal Constitucional per concloure que el mateix sistema parlamentari "exigeix un debat presencial, en el qual el mateix candidat té el deure assistir físicament".
ELS DEBATS PRESENCIALS, "ESSÈNCIA MATEIXA DEL PARLAMENT"
En primer lloc al·ludeix al reglament del Parlament, que assenyala en el seu article 146.1 que el candidat present el seu programa de Govern i sol·liciti la confiança del ple, per la qual cosa "no contempla la possibilitat d'una presentació no presencial i no cap pel caràcter personal de l'acte de presentació".
Així, destaca que aquest reglament va ser aprovat el 2005, quan ja existia "tècnicament" la possibilitat de permetre una presentació no presencial.
"L'absència de regulació sembla indicar de fet que la Cambra no contemplava aquesta possibilitat, i això perquè el mateix sistema parlamentari exigeix un debat presencial, al qual el candidat té el deure assistir físicament", sosté.
A més, subratlla que la necessitat de debats presencials forma part de l'"essència mateixa del parlament com a seu institucional de debat i d'intercanvi de posicions entre els representants dels ciutadans de la comunitat autònoma".
I recalca que si els debats parlamentaris s'han de realitzar presencialment amb caràcter general, el debat d'investidura "requereix a especial presència del candidat" per exposar el seu programa de govern.
INVESTIDURAS EN PERSONA, UN COSTUM CONSTITUCIONAL ARRELAT
De fet, diu que tant davant el Congrés dels Diputats com a Catalunya i en la resta de cambres autonòmiques, "les investiduras s'han fet de forma presencial, la qual cosa permet afirmar que existeix un costum constitucional i parlamentari arrelat en aquest sentit".
Segons afegeix, en cas de permetre una defensa "no presencial" del programa de Govern s'estaria "posant en qüestió la mateixa existència del Parlament com a seu física de representació dels ciutadans dels ciutadans de Catalunya".
"Si es permet una investidura telemàtica, res impedirà que la resta dels debats (que són de menor importància per a la mateixa existència de la legislatura) es puguin fer sense necessitat de presència física dels seus intervinents", conclou.
DELEGACIÓ DEL VOT NOMÉS EN CASOS MOLT TAXATS
L'informe explica que el propi reglament del Parlament, de forma "excepcional" i amb una "sèrie de limitacions i controls" per part de la Mesa, estableix que aquesta delegació es pot realitzar en supòsits de baixa per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament justificada.
Aquesta possibilitat de delegació, prossegueix, es refereix exclusivament a la votació i no a la presència, atès que s'ha d'exercir amb caràcter personal, i subratlla que els actes constitucionals i estatutaris solament es poden entendre "com a actes de caràcter indelegable".
"I la investidura és indubtablement un d'ells", postil·la.
En aquest punt, assenyala que el caràcter indelegable es posa de manifest en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic, que estableix que "en cap cas podrà ser objecte de delegació les competències relatives a: assumptes que es refereixin a relacions amb la prefectura de l'Estat, la Presidència del Govern, les Corts Generals, les presidències del Consell de Govern de les comunitats autònomes i les Assemblees legislatives de les comunitats autònomes".
ALGUNES CONSEQÜÈNCIES D'UN GOVERN NO PRESENCIAL
L'informe dels serveis jurídics --de tres pàgines-- assenyala que el president de la Generalitat ostenta la representació de la comunitat autònoma a Catalunya i aquesta representació es veu obstaculitzada, quan no impedida, si el representant per a Catalunya es troba permanentment fora, "plantejant-se un primer problema al moment de la presa de possessió del càrrec".
També apunta a altres problemes com "la dificultat de presidir reunions de Govern de forma telemàtica", els efectes administratius de dirigir una administració que "treballa a milers de quilòmetres de la seva direcció política", o de signar acords i disposicions generals.
És més, adverteix que es dificultaria el control de l'oposició, ja que la pròpia essència del sistema parlamentari "exigeix la presència periòdica dels membres del Govern per ser objecte de control i informar a les Cambres que els han investit".
