BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
Un informe elaborat pel Comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, que depèn de la Generalitat, afirma que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució durant 218 dies va tenir un impacte negatiu de 1.800 milions d'euros en els Comptes de l'administració catalana.
Ho ha explicat aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el comissionat encarregat d'elaborar aquest treball, Pau Villòria, que va ser nomenat el 26 de juny d'aquest any per analitzar els efectes que havia tingut la intervenció de l'autonomia catalana.
Villòria ha exposat que l'aplicació de l'article es va concretar en el cessament de 234 càrrecs de la Generalitat, entre els quals hi havia el president i tots els membres de l'anterior Govern, i ha assenyalat que va suposar "gairebé anul·lar la capacitat financera i d'execució pressupostària de la Generalitat".
D'aquests 234 cessaments, 33 van ser d'alts càrrecs, 139 de personal eventual, 11 de treballadors d'alta direcció, 50 de personal laboral i un de personal funcionari, i Villòria ha assegurat que s'ha pogut restituir els llocs a 90 d'ells --amb tots no podrà ser perquè alguns han renunciat, ha dit--.
EXEMPLES
L'informe s'ha redactat a partir de les aportacions de totes les conselleries, i posa diversos exemples d'afectacions negatives: va impedir aprovar la promoció d'una línia d'ajudes a l'habitatge social per 140 milions d'euros, així com operacions de tempteig i retracte dels ajuntaments per 110 milions.
També assegura que els Mossos d'Esquadra no van poder accedir a diners dels fons reservats amb els quals es finança la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat, i que es va paralitzar l'activitat del Parlament: van decaure 46 iniciatives legislatives --9 projectes de llei i 37 proposicions de llei--.
A més, recull que es va frenar l'activitat subvencionadora de la Generalitat, i va afectar "els col·lectius més vulnerables", i un total de 1.057 entitats de l'àmbit social es van veure afectades, sobretot les que mantenen vincles amb la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies.
El document també recull que va suposar "la indefensió de la Generalitat davant dels tribunals" perquè, per exemple, va impossibilitar al Govern comparèixer en defensa del dret a la imatge dels docents de l'IES Palau de Sant Andreu de la Barca (Barcelona) investigats per un presumpte delicte d'odi.
CONCLUSIONS
Villòria ha criticat que l'aplicació del 155 hauria d'haver respectat el principi de mínima ingerència, mentre que --ha assegurat-- el Govern central va aplicar mesures "en cap cas proporcionals" que volien intentar tenir un poder il·limitat sobre la Generalitat.
Després d'elaborar l'informe, el comissionat ha conclòs que l'aplicació del 155 des del mes d'octubre del 2017 fins al juny del 2018 "va ser una intervenció àmplia i en tota regla de la Generalitat que va afectar de forma negativa a tots els àmbits d'actuació del Govern".
Ha recordat que ell era secretari general de la Conselleria d'Empresa i Coneixement quan es va aprovar: "No va ser gens fàcil ni agradable per a molts treballadors de la institució", i ha aplaudit que, així i tot, els treballadors públics van mantenir la dignitat institucional, al seu parer.
Villòria ha considerat que el Govern central va haver d'apostar per "una negociació" abans d'intervenir l'autonomia catalana, i ha assegurat que l'aplicació d'aquest article de la Constitució no només va acostar les posicions en conflicte, sinó que les va allunyar.
Preguntat per si la Generalitat acudirà amb l'informe a la Justícia, ha recordat que Podem i el Parlament ja van presentar recursos contra l'aplicació del 155 davant el Tribunal Constitucional als quals la Generalitat "va presentar les seves aportacions".
