Rober Solsona - Europa Press
MADRID, 22 nov. (EUROPA PRESS) -
L'informe de les Comunitats Autònomes 2024 diu que la demanda d'un model de finançament singular per a Catalunya, sorgida dels acords d'investidura ERC-PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat, complica "encara més" el debat de la reforma del sistema de finançament, ja de per si complex per la disparitat de criteris que els governs autonòmics reclamen per elaborar-ho.
El document és una investigació anual sobre l'estat de les autonomies elaborada per l'Observatori de Dret Públic IDP Barcelona, dirigida pels acadèmics Javier García Roca, Ana Carmona i Eduard Roig, i coordinada per Juan Carlos Covilla Martínez.
El debat sobre el finançament autonòmic ha tornat a sortir a la llum després que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'hagi compromès amb les comunitats a presentar un nou model de finançament els propers mesos.
En opinió dels autors, no serà fàcil que les altres comunitats autònomes acceptin una singularitat per a Catalunya de la qual no siguin partícips, si bé apunten que la solidaritat interterritorial "no sembla estar en qüestió" en el signat fins al moment.
L'informe defineix l'estancament de la reforma del sistema de finançament autonòmic com "un dels casos de bloqueig més perllongats de la història de l'Estat" i nega que aquest "fracàs" es degui a "dificultats tècniques".
HI HA RECURSOS, SOBRA TENSIÓ POLÍTICA
"No falten estudis del sistema de finançament", ja que des de fa "molts anys" es disposa de "suficients i acreditats informes d'experts que conflueixen en un diagnòstic comú sobre la necessitat de la reforma"; tot això en un context de "bona situació econòmica" a nivell nacional, amb l'existència de "suficients recursos públics que deixen enrere les dificultats per abordar la reforma en una situació de crisi i escassetat".
El text diu que el debat no serà "gens senzill" en aquest context, i també diu que la proposta de singularitat de Catalunya "obre oportunitats de reconsideració i reforma per al conjunt del sistema de finançament territorial".
Més enllà dels esculls per la singularitat catalana, el document atribueix les dificultats existents a la "intensa situació de conflicte polític" entre l'Executiu i els socis de Govern central i l'oposició, que fa "molt improbable" arribar a un acord sobre la reforma del sistema. Això és, en paraules dels acadèmics, "un seriós cost més de la política de la hipèrbole".
"Qualsevol prioritat en la governació es posposa a la lluita per aconseguir la majoria en les següents eleccions generals i porta a frustrar qualsevol acord que pugui presentar-se com un èxit del contrari. Una dinàmica absurda que s'estén des del menor dels òrgans de col·laboració fins al Consell de Política Fiscal i Financera, autèntic protagonista del procés, i la Conferència de Presidents", critica.
BILATERALITAT SENSE RENUNCIAR A FÒRUMS MULTILATERALS
D'altra banda, l'informe incideix en la importància de la relacions bilaterals entre el Govern central i les comunitats, no exemptes del clima de "tensió política" i l' "enfrontament entre partits", al seu judici, transversal en la vida política i institucional d'Espanya.
"Les relacions bilaterals permeten escapar d'aquesta dinàmica i expressar prioritats diferents i fins a divergents en la posició general del propi partit (...) en benefici d'aconseguir acords", afirma.
No obstant això, l'informe apunta a la necessitat de combinar aquest tipus d'interlocució amb l'assistència als organismes multilaterals "quan fos pertinent".
"L'enfocament bilateral resulta imprescindible en aquelles àrees que resulten d'especial importància per a cada comunitat, o en les quals no afecten a totes elles. No obstant això, l'enfocament multilateral és obligat per a les matèries comunes, com la salut pública, on institucions com els consells interterritorials o les conferències sectorials ofereixen una imprescindible coordinació", afegeix.
En conjunt, el document manté una de les conclusions dels últims informes: qualsevol alternativa o solució tècnica "no serveix de res si no hi ha consensos polítics mínims", per la qual cosa advoca per la recomposició "urgent i necessària" dels "ponts de diàleg" en el debat polític i territorial d'Espanya.
"L'esforç per posar-se en el lloc dels interlocutors, per buscar una solució de conjunt i per defensar el principi de lleialtat institucional constitueixen els elements clau d'una estratègia federal que sembla imprescindible", afegeix.
