Publicat 26/09/2021 12:13CET

Un informe demana una reforma universitària amb més recursos i autonomia i menys "limitacions"

Proposa canvis normatius i més coordinació entre Govern i autonomies

BARCELONA, 26 set. (EUROPA PRESS) -

L'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), ha reclamat una reforma universitària que augmenti els recursos i l'autonomia de l'educació superior espanyola i elimini "limitacions" dels centres cercant el consens amb les institucions universitàries.

Ho ha fet en un informe coordinat per Martí Parellada i amb aportacions dels professors Andreu Mas-Colell, Oriol Escardíbul, Frank Ziegele i Frederic Kunkel, consultat per Europa Press.

En el document, els experts lamenten que el reconeixement de la importància de les universitats en l'economia i la societat espanyoles --a través del retorn econòmic que produeixen i de la percepció social que tenen-- no es tradueix prou en mesures de suport.

Parellada, en declaracions a Europa Press, ha afegit que el percentatge d'estudiants d'universitats públiques està perdent pes enfront de la privada: "La gent ha de percebre que la privada li dona més oportunitats, sobretot referent a la inserció laboral", ha comentat.

Ha destacat que els ingressos corrents de les institucions eren al 2019 un 3,1% menors als de 2009 malgrat que el recaptat en taxes ha augmentat; això es deu al fet que l'aspecte més substancial dels ingressos són les transferències de les administracions públiques, que no han recuperat els nivells previs a la crisi.

Així, segons l'informe, la necessitat d'una reforma, liderada pels governs central i autonòmics, és més imperiosa que mai --en les seves paraules-- pel "paper insubstituïble" que pot jugar el sistema universitari, i per a això és també necessari un canvi normatiu.

LES UNIVERSITATS DEL FUTUR

En la seva contribució, Mas-Colell ha apuntat que el ritme de canvi del coneixement i la tecnologia i el cost zero de comunicar a distància són dos factors que portaran a transformacions.

L'exconseller ha augurat que en el futur hi haurà combinacions de tres models: la universitat purament virtual, la universitat purament d'investigació, i el tipus anglosaxó de facultats 'College of Liberal Arts' amb grups reduïts i classes-debat, i ha vaticinat que les virtuals no seran les majoritàries.

REFORMES DEL MODEL

Al seu torn, Escardíbul ha proposat reformes: a l'àrea financera, ha suggerit incrementar sostenidament els recursos fins a aconseguir mitjanes europees (també a través del mecenatge), garantir l'estabilitat del finançament, diferenciar els preus públics en funció d'anàlisi de la qualitat dels ensenyaments i reforçar les ajudes i beques.

En l'àmbit de recursos humans, ha proposat que les universitats puguin diferenciar-se entre elles amb acords o convenis propis, que s'elimini la precarització i que el sou sigui un incentiu per atreure i retenir talent.

ÒRGANS DE GOVERN

Ziegele i Kunkel, del Centre for Higher Education Gütersloh (Alemanya), han descrit l'elecció dels rectors al seu país: un comitè de cerca proposa una llista de noms, que després se sotmet a votació entre els membres de dos òrgans de govern de la universitat anomenats Senat i Consell Universitari, amb representació de diversos estaments.

Tots dos experts han destacat que hi ha "més possibilitats d'accés" al lloc, perquè és més senzill presentar candidatura, i s'observen carreres dedicades a la direcció acadèmica: no és inusual, expliquen, ser degà d'una universitat, presentar candidatura al vicerectorat d'una altra i acabar sent nomenat rector d'una tercera.

Parellada ha suggerit que la reforma legal que s'emprengui hauria d'augmentar la capacitat executiva dels òrgans unipersonals de govern --rectorat o deganats-- i fomentar que treballin més en sintonia.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés