MADRID, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
Una anàlisi del Real Instituto Elcano sobre "la guerra de la informació de Rússia a Catalunya" considera que "la reeixida combinació de diversos instruments de la guerra de la informació" en aquest cas "ha fet necessari el suport del Govern del règim autocràtic", així com de les agències d'intel·ligència, "que defineixen les principals febleses i problemes interns d'un país", i de ciberinteligència.
El document, signat per la investigadora principal de l'Institut Mira Milosevic-Juaristi, assenyala que el que distingeix Rússia d'altres 'ciberactors' i divulgadors de mentides és que la guerra de la informació és una estratègia militar definida en l'última Doctrina Militar de la Federació de Rússia, oficial des del 2014.
L'estudi defineix l'activitat russa com a "combinació" ("kombinaciya"), un tipus d'operació que integra diversos instruments: "ciberguerra, ciberinteligència, desinformació, propaganda i col·laboració amb actors hostils als valors de la democràcia liberal".
Mentre als conflictes de Síria i Ucraïna l'acció russa ha consistit a combinar força militar amb guerra d'informació, explica, als països occidentals "on el seu objectiu és guanyar influència i no territoris", el focus està posat en la guerra de la informació.
Encara que els responsables russos, inclòs el president Vladimir Putin, han donat suport públicament a la integritat territorial d'Espanya, aquesta experta veu plenament vigent el que va dir el diplomàtic nord-americà George Kennan durant la Guerra Freda: que no cal confondre les "relacions exteriors" russes --que s'emmarquen en les institucions de la comunitat internacional-- amb la seva "política exterior", que pretén retornar a Rússia el seu estatus de "gran potència" disputant zones d'influència als Estats Units.
En el cas de Catalunya, detalla que, a més de difondre missatges veritables i falsos a les xarxes socials, l'activitat russa ha inclòs oferir un "punt de vista alternatiu" a les televisions estatals russes, i també als mitjans estatals que publiquen en anglès i espanyol --RT i Sputnik--.
INTENTEN DESACREDITAR LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA
Entre els seus continguts més significatius, l'estudi esmenta l'ús de la força per part de l'Estat com a "violència deliberada" i "pràctica franquista", o dir que la UE reconeixeria la independència catalana "després del procés d'adhesió", o bé que la UE va ordenar a Espanya una acció repressiva per evitar un altre Brexit. Comparar el referèndum català amb el de Crimea o dir que Catalunya està "a la vora d'una guerra civil" com Donbas a Ucraïna --on Rússia dona suport als separatistes-- han estat altres missatges comuns.
Tot això, explica, amb la finalitat de desacreditar la democràcia espanyola i l'ordre liberal occidental, fomentar la divisió entre espanyols, desacreditar les institucions europees, crear confusió i distreure l'atenció dels ciutadans russos dels seus problemes interns.
L'anàlisi afegeix que el Govern espanyol hauria d'investigar aquesta ingerència russa --l'Executiu ho està fent en el si de la UE-- i recorda com Alemanya, durant la campanya de les eleccions legislatives, va prendre una sèrie de precaucions per impedir la interferència russa.
Amb tot, avisa que "és impossible que Occident respongui amb total èxit" als instruments emprats per Moscou perquè, encara que "les agències d'intel·ligència poden fer coses intel·ligents", els governs occidentals no poden restringir el flux d'informació ni l'ús d'Internet "com ho fan els Governs als països totalitaris i autoritaris".
Segons aquesta investigadora, si bé els països occidentals estan ben preparats per una "ciberguerra en estat pur", la seva resposta a la guerra de la informació "no ha estat adequada" per tres motius: "per considerar que Rússia s'autodesacredita divulgant notícies falses", per no comprendre que hi ha una veritable "guerra amb Rússia" i "per suposar que explicar la veritat és suficient, la qual cosa no és així".
OCCIDENT NO ENTÉN QUE RÚSSIA ÉS "UN ENEMIC"
"Els occidentals no comprenen el ple significat del concepte rus de guerra de la informació com un arma més i, sobretot, es resisteixen a acceptar que Rússia ja no és el 'soci estratègic', ni tan sols un adversari amb el qual es pot discrepar i arribar a acords, sinó un enemic, en el sentit que desitja la nostra submissió o destrucció", al·lega Milosevic-Juaristi.
Segons la seva anàlisi, amb l'estratègia de desinformació "Rússia ha fracassat segons els criteris occidentals", ja que no explica la veritat, però "segons els seus propis criteris ha obtingut un èxit aclaparador", especialment en dues àrees, atès que "la població russa ha estat aïllada de les fonts d'informació exteriors" i, a l'exterior, "ha creat un ambient en el qual és difícil distingir la informació veritable de les mitges veritats i les notícies falses".
