Albiol veu adoctrinament a escoles i ho neguen ERC, JuntsxCat, la CUP i els 'comuns'
BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
Els partits independentistes i els constitucionalistes s'han recriminat mútuament la marxa de les empreses de Catalunya: els primers consideren que l'actuació policial de l'1-O va generar aquest efecte, i els segons creuen que ho va provocar el full de ruta independentista i l'aposta per la via unilateral.
En un debat de candidats a La Sexta aquest diumenge recollit per Europa Press, el representant de JuntsxCat, Josep Rull, i el d'ERC, Carles Mundó, també han retret al Govern central l'aprovació d'un decret que facilita la sortida d'aquestes empreses de Catalunya.
Rull ha considerat els comicis com un plebiscit de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que considera que impedeix la normalitat a Catalunya, mentre que el cap de llista del PP, Xavier García Albiol, ha advertit que els independentistes intenten plantejar els comicis com un "càstig" al president Mariano Rajoy.
Albiol afirma que la ciutadania ha de decidir a les urnes si vol continuar amb el model de l'anterior Govern, que considera que ha portat la inestabilitat a Catalunya; i el candidat del PSC, Miquel Iceta, sosté que els dos últims anys han estat dolents per a Catalunya.
Els partits que en l'anterior legislatura van estar en l'oposició han retret a JuntsxCat, a ERC i a la CUP que als últims Pressupostos que van aprovar es va aprofundir en la desigualtat social.
El candidat de CatECP, Xavier Domènech, ha lamentat la falta d'inversió social de l'últim Govern, especialment a guarderies; i la candidata de Cs, Inés Arrimadas ha criticat que es destinessin aquests diners al procés independentista i en concret "a les ambaixades catalanes".
El candidat de la CUP, Vidal Aragonés, ha advertit que l'economia catalana no funciona, no pel full de ruta, sinó per fets com "la reforma laboral" que van impulsar PP, PSOE i CDC, per la qual cosa ha retret a Iceta que culpi el Govern de la situació econòmica catalana.
EDUCACIÓ A CATALUNYA
Els partits també s'han criticat per les escoles a Catalunya: Albiol ha dit que a part de l'escola catalana s'està "adoctrinant els nens a favor de l'independentisme", cosa que han rebutjat els candidats d'ERC, JuntsxCat, la CUP i els 'comuns', que consideren que els problemes són uns altres.
Domènech considera que el PP deu estar molt "desesperat" per afirmar que hi ha adoctrinament, i creu que el problema és la manca de recursos; Mundó ha destacat la incorporació de 7.000 professors que ha impulsat la Generalitat, i Rull ha criticat que qui volia 'espanyolitzar' els nens catalans era el llavors ministre José Ignacio Wert, com aquest va dir en el seu moment al Congrés.
Iceta ha advocat per recuperar la inversió pública en general, assegurant que el Pressupost actual és 1.300 milions d'euros inferior en despesa social que a 2010; Arrimadas ha demanat una escola amb neutralitat política; i Aragonés, que es deixin de finançar amb fons públics les escoles que segreguen per sexe i que estan liderades per ordres religioses que en altres països són considerades "sectes".
Arrimadas ha acusat els independentistes de negar la realitat i viure en un món paral·lel com 'Matrix', en al·lusió al film, un comentari que ha enfadat el conseller cessat Mundó: "Ni 'Matrix' ni punyetes".
Una altra picabaralla l'han viscuda el candidat del PP i el de CatECP: Albiol ha advertit els comuns' que les eleccions del 21 de desembre no seran cap primer pas per fer fora al Govern del PP, i Domènech li ha replicat: "Això és una amenaça? La vicepresidenta --Santamaría-- tracta Catalunya com un botí".
