Demanen als polítics un debat serè i un procés civilitzat
BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
Els economistes catalans Miquel Puig i Antoni Castells han coincidit aquest dilluns que, per definició, Catalunya no pot ser independent si no té reconeixement internacional, tot i que han dissentit en els riscos d'intentar-ho.
En un debat al Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre la viabilitat econòmica i costos de transició d'una Catalunya independent, l'economista Miquel Puig ha defensat que la consulta del 9N va donar visibilitat internacional al procés català i fins al 27 de setembre "les coses s'han portat molt bé".
Ha considerat que "ara és moment de refer files i tornar a un debat serè", perquè Catalunya només s'independitzarà amb un referèndum, no per desobediència, perquè els empresaris no desobeiran la legalitat vigent.
Ha insistit que aconseguir la independència costarà, i que es pot actuar al límit de la legalitat vigent, però no es pot trencar la legalitat vigent.
Per a Puig, la independència només pot ser ordenada perquè no pot ser unilateral, ja que la independència només es produeix quan un país és reconegut internacionalment, i que sigui ordenada interessa a les multinacionals presents a Catalunya, interessa als creditors d'Espanya per maximitzar les possibilitats de recuperar el seu deute, i interessa a la UE per impedir la desestabilització de l'euro.
"Poden haver-hi dificultats abans de signar l'acord, segurament no serà fàcil i no serà ràpid --ha parlat fins i tot de dècades--, però hi haurà acord, i llavors no hi haurà costos de transició", ha sostingut.
CASTELLS: NO ÉS EL MOMENT DE DESCONNECTAR
L'exconseller del PSC i catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Antoni Castells, ha reivindicat que encara "no és el moment de desconnectar" de la resta d'Espanya perquè no s'aconseguirà, i ha apuntat que a les eleccions catalanes del 27 de setembre s'ha vist que no hi ha la majoria suficient de ciutadans per tirar pel dret.
Ha pronosticat que des de l'Estat només negociaran quan el cost de no fer-ho sigui insuportable, i que "és una carrera de resistència, no de velocitat, i guanyarà qui demostri més voluntat negociadora --hi hagi o no finalment negociació--".
Ha lamentat que, després de les eleccions catalanes del 2012, quan es va decidir fer un referèndum, Catalunya va iniciar una via d'accions unilaterals que ha portat a la situació actual: "No serem independents unilateralment, però tindrem totes les conseqüències negatives".
Ha matisat que pot arribar un moment en què s'hagin de prendre decisions unilaterals, però s'han de complir dos requisits: "Un amplíssim seguiment intern i un raonable reconeixement extern, si no, són un brindis al sol".
Alhora, ha alertat que es dedica molt poc temps a pensar les fórmules i garanties desitjades per a una nova organització de Catalunya, i caldrà acabar posant a sobre de la taula o Catalunya corre el risc d'"acabar acceptant un acord de mínims pensant que és la meravella de les meravelles", com ha passat altres vegades en el passat, ha assenyalat.
Ha afirmat que una Catalunya independent "per descomptat que és viable econòmicament, però la qüestió són les conseqüències econòmiques del conflicte polític" --acabi o no en independència--, que ha vist evidents i innegables, tot i que alguns les minimitzin i altres les maximitzin.
"És un error minimitzar les conseqüències econòmiques del conflicte polític perquè la gent ha de lluitar pel que creu sabent al que s'enfronta", ha sostingut, i ha asseverat que Catalunya simplement no es pot permetre quedar fora de la UE.
De totes maneres, ha afegit que això no vol dir que Catalunya sigui ostatge del veto d'Espanya, sinó que pot optar per un "procés civilitzat, no amistós perquè cap Estat accepta fàcilment que una part del seu territori se separi".
