Publicat 23/12/2013 13:40

Imputada la cúpula directiva de Caixa Laietana per l'emissió de preferents

Ibern (Caixa Laietana) culpa a Bankia de los errores de la entidad fusionada
EUROPA PRESS

BARCELONA 23 des. (EUROPA PRESS) -

El jutjat d'instrucció 3 de Mataró (Barcelona) ha ordenat la imputació de la cúpula directiva de Caixa Laietana, ara integrada a Bankia, per l'emissió de preferents, segons la sentència del magistrat Jorge Juan Simarro a la qual ha tingut accés Europa Press.

Així, Pere Antoni de Dòria, exdirector general de l'entitat, i Josep Ibern, que el va succeir en el càrrec i després va ser president de Caixa Laietana, hauran de comparèixer el 22 de gener juntament amb cinc directius més a partir de les 10.00 hores, publica aquest dilluns el diari 'Ara'.

Es tracta de la primera vegada que la cúpula directiva d'una caixa catalana està implicada en un procés penal per aquest motiu, i els directius hauran de declarar "en qualitat d'imputats" i aportar als tribunals tota la documentació relacionada amb la comercialització de participacions preferents i deute subordinat.

En la sentència, Simarro ha indicat que en la venda de preferents que va realitzar Caixa Laietana podria haver-hi un delicte d'estafa, i apunta que, malgrat partir del cas particular dels sis particulars que la signen, la querella manté que aquesta pràctica va poder ser generalitzada.

RESPONSABILITATS

A la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors de novembre, el director general de Caixa Laietana entre 1976 i 2008, Pere Antoni de Dòria, va acusar Bankia de "manca de sensibilitat" en la gestió dels afectats per preferents i deute subordinat emesos per la caixa, i va evitar assumir personalment responsabilitats sobre aquesta qüestió.

ICV-EUiA i la CUP van censurar Dòria per haver gastat 15.000 euros en un bust seu per al consell d'administració i cobrar una pensió de 420.000 euros anuals d'una caixa nacionalitzada --al seu moment cobrava 600.000 euros sense la part variable.

Per la seva banda, Ibern va explicar que la comercialització de preferents es va fer correctament, i que ell mateix va comprar més del màxim recomanat --va adquirir participacions per 59.000 euros, i els seus ingressos personals eren de 170.000 euros anuals--, diners que no recuperarà: "Jo confiava en Caixa Laietana i en el SIP, que creia que era el més interessant d'Espanya".

Pel que fa a la decisió de canvi de les preferents per accions de Bankia, que van perdre tot el seu valor en borsa, ha assenyalat que l'equip directiu de Laietana no ha tingut "art ni part" en la resolució de conversió perquè ja no tenia poder per fer-ho ja que només era un accionista de l'entitat (amb un 2,11% de Banc Financer i d'Estalvis, on s'agrupaven les set entitats fundadores de Bankia).

A més, ha defensat la seva indemnització d'acomiadament quan va deixar Caixa Laietana el 2012, de 550.000 euros, així com el seu pla de pensions, de dos milions d'euros, perquè eren el resultat d'una trajectòria de 27 anys a l'entitat, de manera que la indemnització era equivalent a 20 dies per any treballat, i el pla de pensions al que estipula el conveni col·lectiu de caixes.

ICV-EUiA y la CUP afearon a Dòria haber gastado 15.000 euros en un busto suyo para el consejo de administración y cobrar una pensión de 420.000 euros anuales de una caja nacionalizada --en su momento cobraba 600.000 euros sin la parte variable.

Por su parte, Ibern explicó que la comercialización de preferentes se hizo correctamente, y que él mismo compró más del máximo recomendado --adquirió participaciones por 59.000 euros, y sus ingresos personales eran de 170.000 euros anuales--, dinero que no recuperará: "Yo confiaba en Caixa Laietana y en el SIP, que creía que era el más interesante de España".

En lo referente a la decisión de canje de las preferentes por acciones de Bankia, que perdieron todo su valor en Bolsa, señaló que el equipo directivo de Laietana no tuvo "arte ni parte" en la resolución de conversión porque ya no tenía poder para ello ya que solo era un accionista de la entidad (con un 2,11% de Banco Financiero y de Ahorro, donde se agrupaban las siete entidades fundadoras de Bankia).

Asimismo, defendió su indemnización de despido cuando dejó Caixa Laietana en 2012, de 550.000 euros, así como su plan de pensiones, de dos millones de euros, porque eran el resultado de una trayectoria de 27 años en la entidad, de forma que la indemnización era equivalente a 20 días por año trabajado, y el plan de pensiones a lo que estipula el convenio colectivo de cajas.

Contingut patrocinat